Diferència entre les revisions de "Zaratornis stresemanni"

Esta espècie és considerada rara i local en els seus [[hàbitat]]s naturals: els boscs dominats per ''[[Polylepis]]'' i ''[[Gynoxys]]'', principalment en [[altitut]]és de 3700 a 4300&nbsp;[[Metro|m]] prop del [[llímit del bosc]],<ref name=RR/> pero, en l'estació seca (entre agost i novembre), ocorre fins als 2700&nbsp;m en boscs mixts i ocasionalment fins als 2000&nbsp;m. Este moviment estacional pot significar que és solament capaç de mantindre altes poblacions en valls en una continuïtat de boscs oligotérmicos i mesotérmicos.<ref name=iucn/>

S'alimenta principalment de bayas de dos espècies de [[Viscum|muérdago]], una d'elles de flors anaranjadas, de les quals sembla ser el principal agent dispersor de llavors.<ref name=iucn/><ref name=RR/>

La construcció del niu ha segut registrada en març, i nius en ous i pichones han segut trobats en maig.<ref name=iucn/>

Usualment és callat, pero emet un sò nassal com de granota, alt i de timbre baix, «''reh-reh-reh-rrrrr-re-re''» en duració de prop de quatre segons.<ref name=RR/><ref name=iucn/>

El cotinga cariblanco havia segut calificadao com «[[Espècie vulnerable|vulnerable]]» per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN), degut a que la seua reduïda població total, se sospita estar decaent llentament en llínea en les taxes de [[Destrucció d'hàbitat|destrucció i degradació del seu hàbitat]]; no obstant en nova evaluzación en 2023, va ser recalificado com «[[Espècie casi amenaçada|casi amenaçat]]» i la seua població total estimada entre estimada en 2500 a 10&nbsp;000&nbsp;individus,<ref name=iucn/>

Incendis descontrolados i pastoreig pesat eviten la regeneració de ''[[Polylepis]]''. El tall d'arbres per a fusta, llenya i carbó és localment destructiu, pero podria ser sostenible si es permetera la regeneració. Els boscs nuvolats de la pendent del [[Oceano Pacífic|Pacífic]], ocupats per l'espècie en l'estació no reproductiva, estan amenaçats pel pastoreig de cabres que eviten la regeneració del bosc. Atres factors inclouen la substitució de [[camélidos suramericans|camélidos]] per creació d'ovins i vacuns, i els proyectes de reforestació inadequats, en particular en l'us de plantes exòtiques.<ref name=iucn/>

Han ocorregut investigacions sobre ''Polylepis'' i els hàbitats d'altitut, i es varen propondre mides de conservació. El nort de la zona de l'espècie (excloent [[Districte de Oyón|Oyón]]) està majorment dins del [[parc nacional Huascarán]] en [[Departament de Áncash|Áncash]], pero el desmate continua. Una menuda població està protegida en la [[Reserva nacional Pampa Galeras-Bàrbara d'Achille|reserva nacional Pampa Galeras]] en [[Departament de Ayacucho|Ayacucho]], que està débilmente establida. Un lloc no reproductiu, el [[Zona reservada Bosc de Zárate|bosc Zárate]], en [[Departament de Lima|Lima]], ha segut anunciat recentment com a zona reservada.<ref name=iucn/>

L'espècie ''Z. stresemanni'' i el gènero ''Zaratornis'' varen ser descrits per primera volta per la [[Ornitologia|ornitóloga]] [[Alemània|alemana]] en Perú [[Maria Koepcke]] en 1954 baix el mateix [[nom científic]]; la [[localitat tipo]] és «Zárate, prop de Sant Bartolomé, marge del Riu Rímac, Lima, Perú, altitut 2700&nbsp;m». El [[holotip]], una femella adulta recolectada el 12 d'octubre de 1953, es troba depositat en el [[Museu d'Història Natural (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Museu d'Història Natural de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] baixe el número Kp 1019.<ref name=Koepcke1954/><ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=whccot1 |títul=White-cheeked Cotinga (''Zaratornis stresemanni'')|autor=Schulenberg, T.S.|editor=Schulenberg, T.S.|any=2020 |consultat=2024-03-10 |doi=10.2173/bow.whccot1.01}}</ref>