Diferència entre les revisions de "Notiomastodon" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 14:

La mandíbula aplegava als 77{{esd}}cm de llongitut, i l'àrea en a on s'insertaven les dents era prou ampla i notablement estovada en la seua vora inferior. La seua altura ~~baixe~~ els molar era de més de 15{{esd}}cm. En contrast, ''[[Stegomastodon]]'' tenia una vora inferior majorment recte. La [[sínfisis]] era la típica dels gonfoterios suramericans en ser relativament curta (brevirrostre), i en alguns individus es dirigia cap a avall en forma notòria i a voltes formava una menuda prominència, com és el cas en ''Cuvieronius''. La sínfisis dirigida cap a avall es considera com una traça diagnòstica. Per una atra part, en ''Stegomastodon'', esta prominència estava significativament reduïda. En alguns casos, hi havia fins a tres forats coneguts com forámenes mentals. El ram ascendent de la mandíbula era massiu i s'elevava fins a 47{{esd}}cm. Les vores frontal i posterior mostraven una orientació paralela. El procés frontal era significativament més baix que el de l'articulació, la qual cosa no era el cas en ''Stegomastodon''. L'articulació finalisava en posició travessera a l'eix llongitudinal de la mandíbula i era molt robusta, en una distància entre les seues puntes de costat a costat de 57{{esd}}cm. També a diferència de ''Stegomastodon'', el procés angular era menys prominent.<ref name="Ferretti 2010"/><ref name="Mothe et al. 2019"/>

La mandíbula aplegava als 77{{esd}}cm de llongitut, i l'àrea en a on s'insertaven les dents era prou ampla i notablement estovada en la seua vora inferior. La seua altura baix els molar era de més de 15{{esd}}cm. En contrast, ''[[Stegomastodon]]'' tenia una vora inferior majorment recte. La [[sínfisis]] era la típica dels gonfoterios suramericans en ser relativament curta (brevirrostre), i en alguns individus es dirigia cap a avall en forma notòria i a voltes formava una menuda prominència, com és el cas en ''Cuvieronius''. La sínfisis dirigida cap a avall es considera com una traça diagnòstica. Per una atra part, en ''Stegomastodon'', esta prominència estava significativament reduïda. En alguns casos, hi havia fins a tres forats coneguts com forámenes mentals. El ram ascendent de la mandíbula era massiu i s'elevava fins a 47{{esd}}cm. Les vores frontal i posterior mostraven una orientació paralela. El procés frontal era significativament més baix que el de l'articulació, la qual cosa no era el cas en ''Stegomastodon''. L'articulació finalisava en posició travessera a l'eix llongitudinal de la mandíbula i era molt robusta, en una distància entre les seues puntes de costat a costat de 57{{esd}}cm. També a diferència de ''Stegomastodon'', el procés angular era menys prominent.<ref name="Ferretti 2010"/><ref name="Mothe et al. 2019"/>

Revisió de 12:53 8 jul 2026 editar ValBOT (Discussió \| contribucions) Bots 18 111 edicions Bot: Creant artícul sobre el mamífer		Revisió de 16:40 8 jul 2026 editar desfer Jose2 (Discussió \| contribucions) Administradors 163 851 edicions m Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix ' (Etiqueta: Reemplaç de text) Edició següent →
Llínea 14:		Llínea 14:


	La mandíbula aplegava als 77{{esd}}cm de llongitut, i l'àrea en a on s'insertaven les dents era prou ampla i notablement estovada en la seua vora inferior. La seua altura ~~baixe~~ els molar era de més de 15{{esd}}cm. En contrast, ''[[Stegomastodon]]'' tenia una vora inferior majorment recte. La [[sínfisis]] era la típica dels gonfoterios suramericans en ser relativament curta (brevirrostre), i en alguns individus es dirigia cap a avall en forma notòria i a voltes formava una menuda prominència, com és el cas en ''Cuvieronius''. La sínfisis dirigida cap a avall es considera com una traça diagnòstica. Per una atra part, en ''Stegomastodon'', esta prominència estava significativament reduïda. En alguns casos, hi havia fins a tres forats coneguts com forámenes mentals. El ram ascendent de la mandíbula era massiu i s'elevava fins a 47{{esd}}cm. Les vores frontal i posterior mostraven una orientació paralela. El procés frontal era significativament més baix que el de l'articulació, la qual cosa no era el cas en ''Stegomastodon''. L'articulació finalisava en posició travessera a l'eix llongitudinal de la mandíbula i era molt robusta, en una distància entre les seues puntes de costat a costat de 57{{esd}}cm. També a diferència de ''Stegomastodon'', el procés angular era menys prominent.<ref name="Ferretti 2010"/><ref name="Mothe et al. 2019"/>		La mandíbula aplegava als 77{{esd}}cm de llongitut, i l'àrea en a on s'insertaven les dents era prou ampla i notablement estovada en la seua vora inferior. La seua altura baix els molar era de més de 15{{esd}}cm. En contrast, ''[[Stegomastodon]]'' tenia una vora inferior majorment recte. La [[sínfisis]] era la típica dels gonfoterios suramericans en ser relativament curta (brevirrostre), i en alguns individus es dirigia cap a avall en forma notòria i a voltes formava una menuda prominència, com és el cas en ''Cuvieronius''. La sínfisis dirigida cap a avall es considera com una traça diagnòstica. Per una atra part, en ''Stegomastodon'', esta prominència estava significativament reduïda. En alguns casos, hi havia fins a tres forats coneguts com forámenes mentals. El ram ascendent de la mandíbula era massiu i s'elevava fins a 47{{esd}}cm. Les vores frontal i posterior mostraven una orientació paralela. El procés frontal era significativament més baix que el de l'articulació, la qual cosa no era el cas en ''Stegomastodon''. L'articulació finalisava en posició travessera a l'eix llongitudinal de la mandíbula i era molt robusta, en una distància entre les seues puntes de costat a costat de 57{{esd}}cm. També a diferència de ''Stegomastodon'', el procés angular era menys prominent.<ref name="Ferretti 2010"/><ref name="Mothe et al. 2019"/>