Diferència entre les revisions de "Camerún" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

Els habitants permanents més antics de Camerún són grups com els [[Pigmeos baka|baka]]. La [[civilisació sao]] al voltant del [[llac Chad]] va florir durant el primer mileni d. C i va donar pas al seu estat successor, el [[imperi Kanem-Bornu]]. Els exploradors portuguesos varen aplegar a la costa en 1472 i varen cridar a l'àrea «ric dels camarones». Els [[fulani]] varen establir el [[emirat Adamawa]] en el nort en el {{sigle|XIX||s}}, i grups ètnics de l'oest i noroest varen establir cacicazgos. Camerún es va convertir en una colónia alemana en 1884 coneguda com [[Kamerun]]. Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], es va dividir entre [[França]] i el [[Regne Unit]] com [[Mandat de la Societat de les Nacions|mandat de la Societat de Nacions]]. El partit [[Unió dels Pobles del Camerún]] (UPC) va defendre l'independència, pero va ser illegalisat per França en la década de 1950, #lo que va conduir a una guerra entre forces franceses i l'UPC que va durar fins a 1971.

En 1960, el [[Camerún francés]] va proclamar la seua independència com la República de Camerún ~~baixe~~ la presidència d'[[Ahmadou Ahidjo]]. El [[Camerún britànic]] es va federar en 1961 per a formar la República Federal de Camerún, pero la federació va ser abandonada en 1972 i el país va passar a cridar-se República Unida de Camerún, i des de 1984, República de Camérun. [[Paul Biya]], el president en eixercici, ha dirigit el país des de 1982. Camerún es governa com una [[Presidencialismo|república presidencial]] unitària. Des de la seua independència, el país ha travessat [[Problema anglófono de Camerún|conflictes]] en els territoris de parla anglesa, que han advocat per una major autonomia. En 2017, tensions per la creació d'[[Ambazonia]], una entitat secessionista en els territoris de parla anglesa, varen conduir a una guerra.

En 1960, el [[Camerún francés]] va proclamar la seua independència com la República de Camerún baix la presidència d'[[Ahmadou Ahidjo]]. El [[Camerún britànic]] es va federar en 1961 per a formar la República Federal de Camerún, pero la federació va ser abandonada en 1972 i el país va passar a cridar-se República Unida de Camerún, i des de 1984, República de Camérun. [[Paul Biya]], el president en eixercici, ha dirigit el país des de 1982. Camerún es governa com una [[Presidencialismo|república presidencial]] unitària. Des de la seua independència, el país ha travessat [[Problema anglófono de Camerún|conflictes]] en els territoris de parla anglesa, que han advocat per una major autonomia. En 2017, tensions per la creació d'[[Ambazonia]], una entitat secessionista en els territoris de parla anglesa, varen conduir a una guerra.

Revisió de 05:38 8 jul 2026 editar ValBOT (Discussió \| contribucions) Bots 18 111 edicions Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç ← Edició anterior		Última revisió del 16:40 8 jul 2026 editar desfer Jose2 (Discussió \| contribucions) Administradors 163 851 edicions m Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix ' (Etiqueta: Reemplaç de text)
Llínea 6:		Llínea 6:
	Els habitants permanents més antics de Camerún són grups com els [[Pigmeos baka\|baka]]. La [[civilisació sao]] al voltant del [[llac Chad]] va florir durant el primer mileni d. C i va donar pas al seu estat successor, el [[imperi Kanem-Bornu]]. Els exploradors portuguesos varen aplegar a la costa en 1472 i varen cridar a l'àrea «ric dels camarones». Els [[fulani]] varen establir el [[emirat Adamawa]] en el nort en el {{sigle\|XIX\|\|s}}, i grups ètnics de l'oest i noroest varen establir cacicazgos. Camerún es va convertir en una colónia alemana en 1884 coneguda com [[Kamerun]]. Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], es va dividir entre [[França]] i el [[Regne Unit]] com [[Mandat de la Societat de les Nacions\|mandat de la Societat de Nacions]]. El partit [[Unió dels Pobles del Camerún]] (UPC) va defendre l'independència, pero va ser illegalisat per França en la década de 1950, #lo que va conduir a una guerra entre forces franceses i l'UPC que va durar fins a 1971.		Els habitants permanents més antics de Camerún són grups com els [[Pigmeos baka\|baka]]. La [[civilisació sao]] al voltant del [[llac Chad]] va florir durant el primer mileni d. C i va donar pas al seu estat successor, el [[imperi Kanem-Bornu]]. Els exploradors portuguesos varen aplegar a la costa en 1472 i varen cridar a l'àrea «ric dels camarones». Els [[fulani]] varen establir el [[emirat Adamawa]] en el nort en el {{sigle\|XIX\|\|s}}, i grups ètnics de l'oest i noroest varen establir cacicazgos. Camerún es va convertir en una colónia alemana en 1884 coneguda com [[Kamerun]]. Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], es va dividir entre [[França]] i el [[Regne Unit]] com [[Mandat de la Societat de les Nacions\|mandat de la Societat de Nacions]]. El partit [[Unió dels Pobles del Camerún]] (UPC) va defendre l'independència, pero va ser illegalisat per França en la década de 1950, #lo que va conduir a una guerra entre forces franceses i l'UPC que va durar fins a 1971.

	En 1960, el [[Camerún francés]] va proclamar la seua independència com la República de Camerún ~~baixe~~ la presidència d'[[Ahmadou Ahidjo]]. El [[Camerún britànic]] es va federar en 1961 per a formar la República Federal de Camerún, pero la federació va ser abandonada en 1972 i el país va passar a cridar-se República Unida de Camerún, i des de 1984, República de Camérun. [[Paul Biya]], el president en eixercici, ha dirigit el país des de 1982. Camerún es governa com una [[Presidencialismo\|república presidencial]] unitària. Des de la seua independència, el país ha travessat [[Problema anglófono de Camerún\|conflictes]] en els territoris de parla anglesa, que han advocat per una major autonomia. En 2017, tensions per la creació d'[[Ambazonia]], una entitat secessionista en els territoris de parla anglesa, varen conduir a una guerra.		En 1960, el [[Camerún francés]] va proclamar la seua independència com la República de Camerún baix la presidència d'[[Ahmadou Ahidjo]]. El [[Camerún britànic]] es va federar en 1961 per a formar la República Federal de Camerún, pero la federació va ser abandonada en 1972 i el país va passar a cridar-se República Unida de Camerún, i des de 1984, República de Camérun. [[Paul Biya]], el president en eixercici, ha dirigit el país des de 1982. Camerún es governa com una [[Presidencialismo\|república presidencial]] unitària. Des de la seua independència, el país ha travessat [[Problema anglófono de Camerún\|conflictes]] en els territoris de parla anglesa, que han advocat per una major autonomia. En 2017, tensions per la creació d'[[Ambazonia]], una entitat secessionista en els territoris de parla anglesa, varen conduir a una guerra.