Diferència entre les revisions de "Glaucomys sabrinus" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 9:

En el sector sur dels [[Apalaches]] existixen dos subespecies, la farda voladora del Carolina del Nort, ''G. s. coloratus'', i la farda voladora del nort de #Virginia abdós espècies es troben en perill d'extinció, si be la subespecie de Virginia subespecies s'ha recuperat al punt que va ser treta de la llista en agost del 2008.<ref>{{cita web|url=http://ecos.fws.gov/tess_public/delistingreport.do|títul=USFWS Delisting Report dated 8/09|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070728035106/http://ecos.fws.gov/tess_public/delistingreport.do|fechaarchivo=28 de juliol de 2007}}</ref> En Califòrnia, el ranc aplega fins al [[vall de Yosemite]].<ref name="LSN">Lichens in relation to management issues in the Serra Nevada national parks, McCune, B., J. Grenon, and I. Martin, L. Mutch, Serra Nevada Network, Cooperative agreement CA9088A0008. Oregon State University, Corvallis, Oregon, and Sequoia and Kings Canyon National Parks, Three Rivers, Califòrnia, [http://openjournals.wsu.edu/index.php/pnwfungi/article/view/1031] {{Wayback|url=http://openjournals.wsu.edu/index.php/pnwfungi/article/view/1031 |dona't=20140819082622 }}</ref>

L'O.S. Fish and Wildlife Service va colocar novament en juny del 2011 a la farda voladora ~~baixe~~ protecció.

L'O.S. Fish and Wildlife Service va colocar novament en juny del 2011 a la farda voladora baix protecció.

== Descripció ==

Llínea 17:

Les fardes voladoras en realitat no volen, sino que planegen utilisant un [[patagium]] producte d'un plec de la seua pell.<ref name = "Banfield 1974" /><ref name = "Forsyth 1999">Forsyth A. 1999. Mammals of North America: Temperate and Arctic regions. Willowdale: Firefly Books.</ref> Des de la part superior dels arbres, les fardes voladoras inicien vols tant començant en una breu carrera<ref name = "Forsyth 1999" /> o des d'una posició detinguda estirant els seus membres ~~baixe~~ el cos, retraent els seus caps, i després llançant-se des de l'arbre.<ref name = "Banfield 1974">Banfield AWF. 1974. The mammals of Canada. Toronto: [[University of Toronto Press]].</ref><ref name = "Forsyth 1999" /> Es creu que utilisen [[triangulació]] per a estimar la distància a l'aterrisage en balancejar-se de costat a costat abans de botar.<ref name = "Walker and Paradiso 1975">Walker EP, Paradiso JL. 1975. Mammals of the world. Baltimore: [[Johns Hopkins University Press]].</ref> Una volta en l'aire, formen una "X" estenent els seus membres, en la qual cosa estiren la seua membrana que adopta una forma quadrangular<ref name = "Walker and Paradiso 1975" /> i planegen en un descens a ànguls de 30 a 40 graus.<ref name = "Forsyth 1999" /> Maniobren en suma eficiència en l'aire, podent realisar girs de 90 graus per a sortejar obstàculs.<ref name = "Forsyth 1999" /> Just abans d'alcançar un arbre, eleven les seues coes planes la qual cosa modifica de manera abrupta la seua trayectòria tornant-la ascendent, i apunten tots els seus membres cap a avant per a crear un efecte [[paracaigudes]] en la membrana de manera de reduir l'impacte en aterrisar.<ref name = "Walker and Paradiso 1975" /> Els membres absorbixen el restant de l'impacte, i immediatament les fardes corren al costat opost del tronc o a la punta de l'arbre evitar quedar expostes a depredadors.<ref name = "Walker and Paradiso 1975" /> Si be són elegants en el seu vol, són molt #terramaner per a caminar i per lo tant si estant en el sol detecten un perill, preferixen amagar-se en lloc d'intentar un escape.<ref name = "Banfield 1974" /><ref name = "Forsyth 1999" />

Les fardes voladoras en realitat no volen, sino que planegen utilisant un [[patagium]] producte d'un plec de la seua pell.<ref name = "Banfield 1974" /><ref name = "Forsyth 1999">Forsyth A. 1999. Mammals of North America: Temperate and Arctic regions. Willowdale: Firefly Books.</ref> Des de la part superior dels arbres, les fardes voladoras inicien vols tant començant en una breu carrera<ref name = "Forsyth 1999" /> o des d'una posició detinguda estirant els seus membres baix el cos, retraent els seus caps, i després llançant-se des de l'arbre.<ref name = "Banfield 1974">Banfield AWF. 1974. The mammals of Canada. Toronto: [[University of Toronto Press]].</ref><ref name = "Forsyth 1999" /> Es creu que utilisen [[triangulació]] per a estimar la distància a l'aterrisage en balancejar-se de costat a costat abans de botar.<ref name = "Walker and Paradiso 1975">Walker EP, Paradiso JL. 1975. Mammals of the world. Baltimore: [[Johns Hopkins University Press]].</ref> Una volta en l'aire, formen una "X" estenent els seus membres, en la qual cosa estiren la seua membrana que adopta una forma quadrangular<ref name = "Walker and Paradiso 1975" /> i planegen en un descens a ànguls de 30 a 40 graus.<ref name = "Forsyth 1999" /> Maniobren en suma eficiència en l'aire, podent realisar girs de 90 graus per a sortejar obstàculs.<ref name = "Forsyth 1999" /> Just abans d'alcançar un arbre, eleven les seues coes planes la qual cosa modifica de manera abrupta la seua trayectòria tornant-la ascendent, i apunten tots els seus membres cap a avant per a crear un efecte [[paracaigudes]] en la membrana de manera de reduir l'impacte en aterrisar.<ref name = "Walker and Paradiso 1975" /> Els membres absorbixen el restant de l'impacte, i immediatament les fardes corren al costat opost del tronc o a la punta de l'arbre evitar quedar expostes a depredadors.<ref name = "Walker and Paradiso 1975" /> Si be són elegants en el seu vol, són molt #terramaner per a caminar i per lo tant si estant en el sol detecten un perill, preferixen amagar-se en lloc d'intentar un escape.<ref name = "Banfield 1974" /><ref name = "Forsyth 1999" />

== Dieta ==

@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 En el sector sur dels [[Apalaches]] existixen dos subespecies, la farda voladora del Carolina del Nort, ''G. s. coloratus'', i la farda voladora del nort de #Virginia abdós espècies es troben en perill d'extinció, si be la subespecie de Virginia subespecies s'ha recuperat al punt que va ser treta de la llista en agost del 2008.<ref>{{cita web|url=http://ecos.fws.gov/tess_public/delistingreport.do|títul=USFWS Delisting Report dated 8/09|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070728035106/http://ecos.fws.gov/tess_public/delistingreport.do|fechaarchivo=28 de juliol de 2007}}</ref> En Califòrnia, el ranc aplega fins al [[vall de Yosemite]].<ref name="LSN">Lichens in relation to management issues in the Serra Nevada national parks, McCune, B., J. Grenon, and I. Martin, L. Mutch, Serra Nevada Network, Cooperative agreement CA9088A0008. Oregon State University, Corvallis, Oregon, and Sequoia and Kings Canyon National Parks, Three Rivers, Califòrnia, [http://openjournals.wsu.edu/index.php/pnwfungi/article/view/1031] {{Wayback|url=http://openjournals.wsu.edu/index.php/pnwfungi/article/view/1031 |dona't=20140819082622 }}</ref>
-L'O.S. Fish and Wildlife Service va colocar novament en juny del 2011 a la farda voladora baixe protecció.
+L'O.S. Fish and Wildlife Service va colocar novament en juny del 2011 a la farda voladora baix protecció.
 == Descripció ==
@@ Llínea 17: / Llínea 17: @@
-Les fardes voladoras en realitat no volen, sino que planegen utilisant un [[patagium]] producte d'un plec de la seua pell.<ref name = "Banfield 1974" /><ref name = "Forsyth 1999">Forsyth A. 1999. Mammals of North America: Temperate and Arctic regions. Willowdale: Firefly Books.</ref> Des de la part superior dels arbres, les fardes voladoras inicien vols tant començant en una breu carrera<ref name = "Forsyth 1999" /> o des d'una posició detinguda estirant els seus membres baixe el cos, retraent els seus caps, i després llançant-se des de l'arbre.<ref name = "Banfield 1974">Banfield AWF. 1974. The mammals of Canada. Toronto: [[University of Toronto Press]].</ref><ref name = "Forsyth 1999" /> Es creu que utilisen [[triangulació]] per a estimar la distància a l'aterrisage en balancejar-se de costat a costat abans de botar.<ref name = "Walker and Paradiso 1975">Walker EP, Paradiso JL. 1975. Mammals of the world. Baltimore: [[Johns Hopkins University Press]].</ref> Una volta en l'aire, formen una "X" estenent els seus membres, en la qual cosa estiren la seua membrana que adopta una forma quadrangular<ref name = "Walker and Paradiso 1975" /> i planegen en un descens a ànguls de 30 a 40 graus.<ref name = "Forsyth 1999" /> Maniobren en suma eficiència en l'aire, podent realisar girs de 90 graus per a sortejar obstàculs.<ref name = "Forsyth 1999" /> Just abans d'alcançar un arbre, eleven les seues coes planes la qual cosa modifica de manera abrupta la seua trayectòria tornant-la ascendent, i apunten tots els seus membres cap a avant per a crear un efecte [[paracaigudes]] en la membrana de manera de reduir l'impacte en aterrisar.<ref name = "Walker and Paradiso 1975" /> Els membres absorbixen el restant de l'impacte, i immediatament les fardes corren al costat opost del tronc o a la punta de l'arbre evitar quedar expostes a depredadors.<ref name = "Walker and Paradiso 1975" /> Si be són elegants en el seu vol, són molt #terramaner per a caminar i per lo tant si estant en el sol detecten un perill, preferixen amagar-se en lloc d'intentar un escape.<ref name = "Banfield 1974" /><ref name = "Forsyth 1999" />
+Les fardes voladoras en realitat no volen, sino que planegen utilisant un [[patagium]] producte d'un plec de la seua pell.<ref name = "Banfield 1974" /><ref name = "Forsyth 1999">Forsyth A. 1999. Mammals of North America: Temperate and Arctic regions. Willowdale: Firefly Books.</ref> Des de la part superior dels arbres, les fardes voladoras inicien vols tant començant en una breu carrera<ref name = "Forsyth 1999" /> o des d'una posició detinguda estirant els seus membres baix el cos, retraent els seus caps, i després llançant-se des de l'arbre.<ref name = "Banfield 1974">Banfield AWF. 1974. The mammals of Canada. Toronto: [[University of Toronto Press]].</ref><ref name = "Forsyth 1999" /> Es creu que utilisen [[triangulació]] per a estimar la distància a l'aterrisage en balancejar-se de costat a costat abans de botar.<ref name = "Walker and Paradiso 1975">Walker EP, Paradiso JL. 1975. Mammals of the world. Baltimore: [[Johns Hopkins University Press]].</ref> Una volta en l'aire, formen una "X" estenent els seus membres, en la qual cosa estiren la seua membrana que adopta una forma quadrangular<ref name = "Walker and Paradiso 1975" /> i planegen en un descens a ànguls de 30 a 40 graus.<ref name = "Forsyth 1999" /> Maniobren en suma eficiència en l'aire, podent realisar girs de 90 graus per a sortejar obstàculs.<ref name = "Forsyth 1999" /> Just abans d'alcançar un arbre, eleven les seues coes planes la qual cosa modifica de manera abrupta la seua trayectòria tornant-la ascendent, i apunten tots els seus membres cap a avant per a crear un efecte [[paracaigudes]] en la membrana de manera de reduir l'impacte en aterrisar.<ref name = "Walker and Paradiso 1975" /> Els membres absorbixen el restant de l'impacte, i immediatament les fardes corren al costat opost del tronc o a la punta de l'arbre evitar quedar expostes a depredadors.<ref name = "Walker and Paradiso 1975" /> Si be són elegants en el seu vol, són molt #terramaner per a caminar i per lo tant si estant en el sol detecten un perill, preferixen amagar-se en lloc d'intentar un escape.<ref name = "Banfield 1974" /><ref name = "Forsyth 1999" />
 == Dieta ==