Diferència entre les revisions de "Dama mesopotamica" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

Els gamos perses tenen una tamany major que els europeus, en un màxim de 2,40 [[metro|m]] de llongitut i 1,10 d'altura en la creu. La coa és més curta que en el gamo europeu, medix entre 16 i 19 [[cm]] i el pes màxim d'un eixemplar adult és de 95 [[Quilogram|k]]. Les cuernas dels machos alcancen major llongitut que en els gamos europeus, pero estan menys palmeadas. L'asta de la cornamenta constituïx una autèntica pala terminal, si be s'eixampla en el terç inferior i en el candil mig. Com qualsevol atre cérvol, este animal és un herbívor que s'alimenta de fulls i herbes. Viu en boscs densos.

El ~~pelaje~~ és sumament espés en el coll i en la creu. El mant de pèl és curt i pardo-rojós tirant a ocre, en taques blanques especialment numeroses en el tors. Les motas blanques que presenta a lo llarc de la llínea mija del tronc terminen en unes franges blanques, les quals convergixen a la seua volta en cada u dels costats de la típica ralla llongitudinal obscura. La pancha, anques, part inferior de la coa i boca són blanques, aixina com un parell de bandes que flanquegen una atra de color negre que recorre la part superior del seu coll i esquena. En el coll destaca una taca blanca sobre el restant per la seua peculiar forma de [[poma]]. Esta taca, cridada ''poma d'[[Adán]]'', està més marcada en els machos que en les femelles.

El pelage és sumament espés en el coll i en la creu. El mant de pèl és curt i pardo-rojós tirant a ocre, en taques blanques especialment numeroses en el tors. Les motas blanques que presenta a lo llarc de la llínea mija del tronc terminen en unes franges blanques, les quals convergixen a la seua volta en cada u dels costats de la típica ralla llongitudinal obscura. La pancha, anques, part inferior de la coa i boca són blanques, aixina com un parell de bandes que flanquegen una atra de color negre que recorre la part superior del seu coll i esquena. En el coll destaca una taca blanca sobre el restant per la seua peculiar forma de [[poma]]. Esta taca, cridada ''poma d'[[Adán]]'', està més marcada en els machos que en les femelles.

Despuix d'treinta y dos semanes de gestació, les femelles paren en març o abril una o (molt rarament) dos crío, que mamen durant el primer any de vida. A l'any i mig maduren sexualment. Viuen uns vint a vinticinc anys.

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 Els gamos perses tenen una tamany major que els europeus, en un màxim de 2,40&nbsp;[[metro|m]] de llongitut i 1,10 d'altura en la creu. La coa és més curta que en el gamo europeu, medix entre 16 i 19&nbsp;[[cm]] i el pes màxim d'un eixemplar adult és de 95&nbsp;[[Quilogram|k]]. Les cuernas dels machos alcancen major llongitut que en els gamos europeus, pero estan menys palmeadas. L'asta de la cornamenta constituïx una autèntica pala terminal, si be s'eixampla en el terç inferior i en el candil mig. Com qualsevol atre cérvol, este animal és un herbívor que s'alimenta de fulls i herbes. Viu en boscs densos.
-El pelaje és sumament espés en el coll i en la creu. El mant de pèl és curt i pardo-rojós tirant a ocre, en taques blanques especialment numeroses en el tors. Les motas blanques que presenta a lo llarc de la llínea mija del tronc terminen en unes franges blanques, les quals convergixen a la seua volta en cada u dels costats de la típica ralla llongitudinal obscura. La pancha, anques, part inferior de la coa i boca són blanques, aixina com un parell de bandes que flanquegen una atra de color negre que recorre la part superior del seu coll i esquena. En el coll destaca una taca blanca sobre el restant per la seua peculiar forma de [[poma]]. Esta taca, cridada ''poma d'[[Adán]]'', està més marcada en els machos que en les femelles.
+El pelage és sumament espés en el coll i en la creu. El mant de pèl és curt i pardo-rojós tirant a ocre, en taques blanques especialment numeroses en el tors. Les motas blanques que presenta a lo llarc de la llínea mija del tronc terminen en unes franges blanques, les quals convergixen a la seua volta en cada u dels costats de la típica ralla llongitudinal obscura. La pancha, anques, part inferior de la coa i boca són blanques, aixina com un parell de bandes que flanquegen una atra de color negre que recorre la part superior del seu coll i esquena. En el coll destaca una taca blanca sobre el restant per la seua peculiar forma de [[poma]]. Esta taca, cridada ''poma d'[[Adán]]'', està més marcada en els machos que en les femelles.
 Despuix d'treinta y dos semanes de gestació, les femelles paren en març o abril una o (molt rarament) dos crío, que mamen durant el primer any de vida. A l'any i mig maduren sexualment. Viuen uns vint a vinticinc anys.