Diferència entre les revisions de "Cuon alpinus"

El '''cuon''', també conegut com '''dole''', '''gos roig''', '''gos jaro''', '''gos salvage asiàtic''' o '''gos salvage indi''' (''Cuon alpinus''), és una espècie de mamífer carnívor de la família [[Canidae]]. És l'únic membre viu del gènero '''''Cuon''''', el qual es distinguix del gènero ''[[Canis]]'' per un número menor d'molar (l'absència d'un tercer molar inferior), un major número de peçons i un cràneu de perfil convexo en lloc de cóncau. És similar en tamany i aspecte al [[Canis latrans|coyot]], pero es diferencia pel seu pelaje rojós i la seua naturalea social.

* Descripció: Esta subespecie, la nominal, presenta un pelaje espés de color roig leonado, un coll grisáceo i un hocico ocre.

* Descripció: El seu pelaje és abundant i d'un color roig groguenc, en una esquena més obscura i el coll gris.

* Descripció: El seu pelaje era llarc, d'un color groc teñir, en la pancha blanca i els bigots pàlits. Era més menut que el ''C. a. alpinus'', pero en un cràneu més ample i un pelaje d'hivern més clar.

* Descripció: Presenta un pelaje dens i de color gris groguenc. La seua coa no és negra, sino del mateix color que el restant del cos.

* Descripció: Es caracterisa per un pelaje roig uniforme en una grossa capa de subpelo.

* Descripció: Posseïx un pelaje roig i bigots obscurs.

El to general és de color rojós, tornant-se més intens durant l'hivern. Quan presenten el pelaje d'hivern, l'esquena presenta un color roig oxidado en zones pardas en la part superior del cap, el coll i els muscles. La gola, el pit, els costats, la pancha i la part superior de les extremitats són de color menys intens, d'un to més be groguenc. Les parts inferiors de les extremitats són de color blanc, en franges de color pardo obscur en la part frontal de les extremitats anteriors. La #front i el hocico són grisos rojosos. La coa és molt exuberante i esponjosa, i principalment de color roig ocre, en una punta de color pardo obscur. El pelaje d'estiu és més curt, més gros i més obscur. Els pèls de cobertura dorsals i laterals medixen de 2 a 3 cm de llongitut. Els cuones del zoo de Moscou muden el pèl una volta a l'any, de març a maig.

Quan capturen a un assut gran, un dels cuones s'agarra al hocico de l'assut, mentres que el restant de la manada derriba a l'animal pels flancs i els quartos atrassers. No utilisen un mordisco mortal en la gola. En ocasions ceguen als seus assuts atacant als ulls. Els [[Capricornis|seraus]] són dels pocs [[Ungulata|ungulats]] que es defenen de forma efectiva contra atacs de cuones, degut a que posseïxen pelajes grossos i banyes curtes i aguts que poden travessar fàcilment a un cuon. Els cuones esgarren els costats del seu assut i la destripan, menjant el cor, el fege, els pulmons i algunes seccions dels intestins. L'estòmec i rumen per lo general no són consumits. Els assuts de menys de 50 kg generalment moren als dos minuts, mentres que els cérvols de gran tamany poden tardar 15 minuts en morir. Una volta que l'assut està assegurat, els gossos jaros arranquen péntols de la carcassa i mengen per separat. A diferència de les manades de llops, en les que la parella reproductora té preferència per a alimentar-se, els cuones donen prioritat als cadells quan apleguen a la matança, #lo que els permet menjar primer. Per lo general són tolerants en els carroñeros.