Diferència entre les revisions de "Neovison macrodon"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià. |
||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
El [[tipo nomenclatural|tipo espècimen]] va ser coleccionat per Prentiss i [[wikisource:Author:Frederick William True|Frederick William True]], un biòlec, en 1897 en [[Brooklin (Maine)|Brooklin, Maine]]. Els seus restants consistixen en un [[maxilar]], parts del [[os nassal]], i el [[paladar]]. Totes les dents són present en el costat dret, i el costat esquerra consistix en els [[dents incisives]] i un [[dent premolar]]. Menys un [[dent canino]] astillado, totes les dents són en bones condicions. L'espècimen és més gran que el visón d'Alaska, ya que la distancia promig entre l'últim incisiu al primer #premolar és {{convertir|2.8|cm|in}} en el visón d'Alaska, mientrss que eixa distància és {{convertir|3|cm|in}} en el tipo espècimen. L'os nassal té un més abrupte ascensió, i les [[molgues carniceras]] fan un àngul més agut en les [[geniva]]s que eixes del visón comú.<ref name=prentiss/><ref name=manville/> | El [[tipo nomenclatural|tipo espècimen]] va ser coleccionat per Prentiss i [[wikisource:Author:Frederick William True|Frederick William True]], un biòlec, en 1897 en [[Brooklin (Maine)|Brooklin, Maine]]. Els seus restants consistixen en un [[maxilar]], parts del [[os nassal]], i el [[paladar]]. Totes les dents són present en el costat dret, i el costat esquerra consistix en els [[dents incisives]] i un [[dent premolar]]. Menys un [[dent canino]] astillado, totes les dents són en bones condicions. L'espècimen és més gran que el visón d'Alaska, ya que la distancia promig entre l'últim incisiu al primer #premolar és {{convertir|2.8|cm|in}} en el visón d'Alaska, mientrss que eixa distància és {{convertir|3|cm|in}} en el tipo espècimen. L'os nassal té un més abrupte ascensió, i les [[molgues carniceras]] fan un àngul més agut en les [[geniva]]s que eixes del visón comú.<ref name=prentiss/><ref name=manville/> | ||
Estos visones varen ser gran i fortament construït, en una [[cresta sagital]] baixa i [[apófisis]] en el [[os frontal]] prop de les [[cavitats orbitarias]] que varen ser curt i ample. De fet, la característica més notables del cràneu va ser el seu tamany i va ser més gran que tots els atres visones, tendint un [[ | Estos visones varen ser gran i fortament construït, en una [[cresta sagital]] baixa i [[apófisis]] en el [[os frontal]] prop de les [[cavitats orbitarias]] que varen ser curt i ample. De fet, la característica més notables del cràneu va ser el seu tamany i va ser més gran que tots els atres visones, tendint un [[morro]] ampli, grans fosses nassals, grans antorbital fenestrae (obertures en el cràneu en frente de l'ull), i dents grans.<ref name=hollister/> El seu gran tamany va ser provablement causat pel seu hàbitat coster, ya que la subespecie existent més gran del visón americà, el visón d'Alaska (''N. v. nesolestes''), habita el [[archipèlec Alexander]] en Alaska, un regió en un hàbitat similar al golf de Maine. Pixeu, qui va concloure que el visón marí estava restringit a illes propenques, va sugerir que el seu gran tamany va ser causat per [[jagantisme insular]].<ref name=pixeu/> Ya que casi tots membres de la subfamília [[Mustelinae]] exhibixen dimorfisme sexual, visones masculins varen ser provablement més gran que les femelles. Ya que les molgues carniceras varen ser més ampio i contundent que el visón americà, ells poden haver esclafat clafolls durs més freqüentment.<ref name=Sealfon07/> | ||
==Comportament== | ==Comportament== | ||