Diferència entre les revisions de "Sarcophilus harrisii"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià. |
||
| Llínea 102: | Llínea 102: | ||
A pesar de la seua numerosa ventrada, la femella solament dispon de quatre peçons, per #lo que despuix del naiximent la competència és feroç quan passen des de la vagina, en un fluix de moc pegajoso, fins a alcançar el [[marsupi]], ya que solament quatre podran alimentar-se. Una volta dins de la bossa, cada u d'ells permaneix unit a un peçó durant els següents cent dies. El marsupi dels dimonis, de la mateixa manera que el dels wombats, s'obri cap a arrere, en lo que els recent naixcuts solament tenen que recórrer un curt trecho per a alcançar l'obertura, pero fa que a la femella li resulte molt difícil accedir a les seues crío dins de la bossa. Una volta que els jóvens han entrat en contacte en el peçó, este s'amplia, #lo que permet que el recent naixcut puga subjectar-se millor i que no caiga de la bossa.<ref name=DPIWEweb1 /><ref name=omate /> Per terme mig sobreviuen més femelles que machos,<ref name=Guiler1970 /> i fins al 60 % de les crío no sobreviuen i alcancen la madurea.<ref name=o69 /> Per lo general tenen tres o quatre crío en el primer any de reproducció, i menys el segon i tercer any; molt pocs diables es reproduïxen durant quatre anys.<ref name=DPIWEweb1 /> | A pesar de la seua numerosa ventrada, la femella solament dispon de quatre peçons, per #lo que despuix del naiximent la competència és feroç quan passen des de la vagina, en un fluix de moc pegajoso, fins a alcançar el [[marsupi]], ya que solament quatre podran alimentar-se. Una volta dins de la bossa, cada u d'ells permaneix unit a un peçó durant els següents cent dies. El marsupi dels dimonis, de la mateixa manera que el dels wombats, s'obri cap a arrere, en lo que els recent naixcuts solament tenen que recórrer un curt trecho per a alcançar l'obertura, pero fa que a la femella li resulte molt difícil accedir a les seues crío dins de la bossa. Una volta que els jóvens han entrat en contacte en el peçó, este s'amplia, #lo que permet que el recent naixcut puga subjectar-se millor i que no caiga de la bossa.<ref name=DPIWEweb1 /><ref name=omate /> Per terme mig sobreviuen més femelles que machos,<ref name=Guiler1970 /> i fins al 60 % de les crío no sobreviuen i alcancen la madurea.<ref name=o69 /> Per lo general tenen tres o quatre crío en el primer any de reproducció, i menys el segon i tercer any; molt pocs diables es reproduïxen durant quatre anys.<ref name=DPIWEweb1 /> | ||
Dins del marsupi, els jóvens que varen conseguir alimentar-se es desenrollen ràpidament. En la segona semana, el [[rinario]] es distinguix en claritat i ya està molt pigmentado. Als quinze dies són visibles les parts externes de l'oït, encara que estan unides al cap i no s'obriran fins que el dimoni tinga aproximadament dèu semanes; les orelles escomencen a ennegrir despuix d'al voltant de quaranta dies, quan tenen menys d'un centímetro de llongitut, i es posen rígides quan alcancen entre 1,2 i 1,6 cm. Les parpalles són evidents als setze dies, els bigots als dèsset dies i els llavis als vint dies. Els dimonis poden emetre sorolls chirriantes despuix de huit semanes, i despuix d'al voltant de dèu o onze semanes, poden obrir els llavis. Encara que tenen pestanyes al voltant dels cinquanta dies i ya estan formats les parpalles, no s'òbrin fins als tres mesos. Les crío en este punt són de color rosa i comença a créixer-los el pèl als quarantanou dies i tenen una capa completa en noranta dies; el procés de creiximent del [[pelaje]] comença en el | Dins del marsupi, els jóvens que varen conseguir alimentar-se es desenrollen ràpidament. En la segona semana, el [[rinario]] es distinguix en claritat i ya està molt pigmentado. Als quinze dies són visibles les parts externes de l'oït, encara que estan unides al cap i no s'obriran fins que el dimoni tinga aproximadament dèu semanes; les orelles escomencen a ennegrir despuix d'al voltant de quaranta dies, quan tenen menys d'un centímetro de llongitut, i es posen rígides quan alcancen entre 1,2 i 1,6 cm. Les parpalles són evidents als setze dies, els bigots als dèsset dies i els llavis als vint dies. Els dimonis poden emetre sorolls chirriantes despuix de huit semanes, i despuix d'al voltant de dèu o onze semanes, poden obrir els llavis. Encara que tenen pestanyes al voltant dels cinquanta dies i ya estan formats les parpalles, no s'òbrin fins als tres mesos. Les crío en este punt són de color rosa i comença a créixer-los el pèl als quarantanou dies i tenen una capa completa en noranta dies; el procés de creiximent del [[pelaje]] comença en el morro i seguix a lo llarc del cos, encara que la coa alcança la pell abans que la grupa, que és l'última part del cos en cobrir-se. Just abans de l'inici del procés de cobrir-se de pèl, el color de la pell nueta del diable comença a enfosquir i es tornarà negra o grisa obscur en la coa.<ref name=Guiler1970 /> | ||
| Llínea 176: | Llínea 176: | ||
Observat per primera volta en 1996, el [[Malaltia de tumors facials del dimoni de Tasmania|tumor facial dels dimonis de Tasmania]] (''Devil facial tumour disease'', DFTD) ha devastat la població d'esta espècie, en una reducció estimada de més del 60 % dels seus individus entre 1996 i 2010,<ref name=DFTDU/> i més d'un 80 % entre 1996 i 2016.<ref name=Emol160830>{{cita web |autor=EFE |editorial=Emol |títul=El dimoni de Tasmania està evolucionant per a superar la malaltia que amenaça el seu futur |url=https://www.emol.com/noticias/tecnologia/2016/08/30/819651/el-dimoni-de-Tasmania-esta-evolucionant-per a-superar-la-malaltia-que-amenaça-el seu-futur.html |data=30 d'agost de 2016 |fechaacceso=30 d'agost de 2016}}</ref> La costa occidental i el noroest de l'estat són les úniques zones a on els diables es mantenen lliures d'esta malaltia.<ref name=DFTDU>{{cita web | editorial=Department of Primary Industries, Parks, Water and Environment | data=15 de febrer de 2010 | url=http://www.tassiedevil.com.au/tasdevil.nsf/The-Disease/979FEB5F116CE371CA2576CB0011A26I | títul=The Disease | obra=Save the Tasmanian Devil Program | fechaacceso=11 de decembre de 2012 | idioma=anglés | fechaarchivo=24 de juliol de 2010 | urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100724031945/http://www.tassiedevil.com.au/tasdevil.nsf/The-Disease/979FEB5F116CE371CA2576CB0011A26I | deadurl=yes }}</ref> Els diables infectats moren als pocs mesos en acabant de que el càncer es fa visible.<ref>{{cita web | editorial=Department of Primary Industries, Parks, Water and Environment | url=http://dpipwe.tas.gov.au/wildlife-management/save-the-tasmanian-devil-program/about-dftd | títul=About DFTD | fechaacceso=12 d'agost de 2018 | idioma=anglés | fechaarchivo=12 d'agost de 2018 | urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180812114930/http://dpipwe.tas.gov.au/wildlife-management/save-the-tasmanian-devil-program/about-dftd | deadurl=yes }}</ref> | Observat per primera volta en 1996, el [[Malaltia de tumors facials del dimoni de Tasmania|tumor facial dels dimonis de Tasmania]] (''Devil facial tumour disease'', DFTD) ha devastat la població d'esta espècie, en una reducció estimada de més del 60 % dels seus individus entre 1996 i 2010,<ref name=DFTDU/> i més d'un 80 % entre 1996 i 2016.<ref name=Emol160830>{{cita web |autor=EFE |editorial=Emol |títul=El dimoni de Tasmania està evolucionant per a superar la malaltia que amenaça el seu futur |url=https://www.emol.com/noticias/tecnologia/2016/08/30/819651/el-dimoni-de-Tasmania-esta-evolucionant-per a-superar-la-malaltia-que-amenaça-el seu-futur.html |data=30 d'agost de 2016 |fechaacceso=30 d'agost de 2016}}</ref> La costa occidental i el noroest de l'estat són les úniques zones a on els diables es mantenen lliures d'esta malaltia.<ref name=DFTDU>{{cita web | editorial=Department of Primary Industries, Parks, Water and Environment | data=15 de febrer de 2010 | url=http://www.tassiedevil.com.au/tasdevil.nsf/The-Disease/979FEB5F116CE371CA2576CB0011A26I | títul=The Disease | obra=Save the Tasmanian Devil Program | fechaacceso=11 de decembre de 2012 | idioma=anglés | fechaarchivo=24 de juliol de 2010 | urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100724031945/http://www.tassiedevil.com.au/tasdevil.nsf/The-Disease/979FEB5F116CE371CA2576CB0011A26I | deadurl=yes }}</ref> Els diables infectats moren als pocs mesos en acabant de que el càncer es fa visible.<ref>{{cita web | editorial=Department of Primary Industries, Parks, Water and Environment | url=http://dpipwe.tas.gov.au/wildlife-management/save-the-tasmanian-devil-program/about-dftd | títul=About DFTD | fechaacceso=12 d'agost de 2018 | idioma=anglés | fechaarchivo=12 d'agost de 2018 | urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180812114930/http://dpipwe.tas.gov.au/wildlife-management/save-the-tasmanian-devil-program/about-dftd | deadurl=yes }}</ref> | ||
Els primers síntomes de la DFTD són lesions i protuberàncies al voltant del | Els primers síntomes de la DFTD són lesions i protuberàncies al voltant del morro que degeneran en tumors cancerígenos, escampant-se per la cara i el restant del cos. Els tumors entorpixen l'alimentació dels dimonis, al punt que estos moren per inanició. L'extensió a atres òrguens, en [[#metàstasis]] sistémica, i infeccions adicionals també són una causa comuna de mort. El càncer pot invadir el cor, i els tumors són capaços de dissoldre parts del cràneu.<ref>{{cita publicació | doi=10.1002/ijc.25374 | títul=Tasmanian devil facial tumor disease: Insights into reduced tumor surveillance from an unusual malignancy | any=2010 |autor=O'Neill, Iain D.| publicació=International Journal of Cancer | volum=127| número=7 |pàgines=1637-1642 |pmid=20473867 |idioma=anglés}}</ref><ref name=TDUT>{{cita web| autor=Wood, Danielle |títul=Tassie devil under threat |editorial=The Mercury | data=1 de setembre de 2003 |ubicació=Hobart Town, Tasmania |pàgina=1 |idioma=anglés |fechaacceso=11 de decembre de 2012}}</ref> | ||
La malaltia és un eixemple de càncer transmisible, açò és, que és contagiós i pansa d'un animal a un atre,<ref name=shea>{{cita publicació |autor=Shea, N. |títul=Wildlife: Devils in danger |publicació=National Geographic |més=novembre |any=2006 |idioma=anglés}}</ref> especialment a través de ferides producte de baralles entre animals sans i infectats.<ref name=Emol160830/> Els científics lleven els animals malalts i posen en quarantena als diables sans per si la població salvage aplegara a desaparéixer.<ref name=shea /> Com els diables de Tasmania tenen uns nivells molt baixos de diversitat genètica i una mutació cromosòmica única entre els mamífers carnívors, són més propensos al càncer infecciós.<ref>{{cita web | url=https://newswise.com/articles/view/546018/ |títul=Project to Save Endangered Tasmanian Devil |editorial=Newswise |data=3 de novembre de 2008 | fechaacceso=11 de decembre de 2012 | idioma=anglés}}</ref> No obstant lo anterior, investigacions en 2016 han demostrat que els dimonis de Tasmania estan evolucionant per a intentar tornar-se immunes a la malaltia.<ref name=Emol160830/> | La malaltia és un eixemple de càncer transmisible, açò és, que és contagiós i pansa d'un animal a un atre,<ref name=shea>{{cita publicació |autor=Shea, N. |títul=Wildlife: Devils in danger |publicació=National Geographic |més=novembre |any=2006 |idioma=anglés}}</ref> especialment a través de ferides producte de baralles entre animals sans i infectats.<ref name=Emol160830/> Els científics lleven els animals malalts i posen en quarantena als diables sans per si la població salvage aplegara a desaparéixer.<ref name=shea /> Com els diables de Tasmania tenen uns nivells molt baixos de diversitat genètica i una mutació cromosòmica única entre els mamífers carnívors, són més propensos al càncer infecciós.<ref>{{cita web | url=https://newswise.com/articles/view/546018/ |títul=Project to Save Endangered Tasmanian Devil |editorial=Newswise |data=3 de novembre de 2008 | fechaacceso=11 de decembre de 2012 | idioma=anglés}}</ref> No obstant lo anterior, investigacions en 2016 han demostrat que els dimonis de Tasmania estan evolucionant per a intentar tornar-se immunes a la malaltia.<ref name=Emol160830/> | ||