Capíbara

El capibara ( hydrochoerus hydrochaeris ), tambe conegut com chigüiro , carpincho o majas en espanyol, i capivara en portugues, es el rosegador vivent mes gran del mon. Està relacionat en els agutis , les chinchilles , els coipú i conilles. El seu nom comu, que prove del guaraní kapiÿva, significa "senyor de l'herba", mentres que el seu nom especific , hydrochaeris , deriva dels etims grecs Ὕδωρ, "aigua" i χοίροσ, "porc".

Els capibaras tenen un cos pesat en forma de tonellet i un cap menut en un pelage marrón rojós en la part superior del cos que se convertix en marrón groguenc en la part inferior. Poden crecer fins 130 centimetros de llarc i pesar fins 65 kilogramos. Els capibaras tenen peus llaugerament palmats, carixen de coa i tenen vint dents. Les seues potes atrasseres son llaugerament mes llargues que les anteriors i la morrera es rom, en els ulls , nas i orelles en la part superior del cap. Les femelles pesen un poc mes que els mascles.

Cos i pelage

El cos dels capibaras es masivo i rechoncho i del seu trall robust ixen quatre potes curtes. Les potes anteriors tenen quatre dits i les posteriors tenen tres, aviats de manera radial. Els dits gruesos i semblants a piteus estan palmats en menudes tels. Este animal no te coa. Els capibaras alcancen una llongitut de 100 a 130 centimetros i una alçada al muscle de 50 a 60 centimetros, i les femelles suelen ser algo mes grans que els mascles. El pes mig es de 50 kilogramos en els mascles i 61 en les femelles, no obstant, el pes real pot variar entre 27 i 65 kilogramos.

El pelage es llarc i aspre, pero en algunes parts es tan prim que se veu la pell a través d'ell. Aço fa que siguen uns animals propensos a les ensolanades i per a evitar-ho, se revuelcan en el fanc per a protegir-se la pell del sol. La coloracio va d'un marrón rojós al gris en la part superior, mentres que la part inferior te un color marrón groguenc. Alguns eixemplars tenen taques negres en la cara, el costat exterior de les potes i darrere. La llongitut dels monyos va de 30 a 120 milimetros.

Cap i dents

Els capibaras tenen un cap notablement ample i gros. En relacio en els parents mes propencs al capibara, la morrera es gran i redonenc, mentres que les narinas son menudes i estan prou separades. En els eixemplars mascles, la punta de la morrera es calba i està dotada d'una conspicua glandula odorifera. Les orelles son menudes i redonenques, mentres que els ulls se troben situats cap als costats i tambe son menuts. Com en molts animals que tenen un estil de vida parcialment aquatic, els ulls, les orelles i el nas del capibara se troben situats cap a la part superior del cap, de manera que quan ixen a respirar de l'aigua o observar el que les guilindaina, apenes sobreixen de la superficie.

La formula dental d'este animal es 1-0-1-3, aço vol dir que cada mitad de la mandibula presenta una incisiu , una premolar i tres molars , en un total de vint dents. Les blanques incisius estan dotades d'una regata, com en tots els rosegadors, estan engrandides i transformades en incisives sense arrel. Despres de els incisius s'obri un espai denominat diastema. Les dents posteriors tambe carixen d'arrels i tenen una morfologia compleixa, i consistixen en prismes d'esmalt dental en forma de cor o de barres, que estan separats per capes de ciment. Com en atres rosegadors, els incisius dels capibaras crecen constantment per a compensar el desgast continu que provoca menjar herba; les molars tambe creixen constantment.