Diferència entre les revisions de "Chasqui" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 4:

El recorregut dels camins de chasquis segui una llinia de Nasca a Tombes a lo llarc de la costa de [[Peru]], a on tambe s'estengue a atres parts de l'imperi en lo que hui es [[Colombia]], [[Bolivia]], nort d'[[Argentina]] i Chile.

Cada chasqui portava un ''pututu'' (una trompeta feta d'una barca de caragol o corn d'animal), un [[quipu]] en que l'informacio s'almagasena, i un ''qipi'' en la seua esquena per a portar les mercaderies subministrades. Els chasquis se tandejaren per a lo que els permete portar mensages a llargues distancies en un temps minim. Tambos, o zones de descans foren construits en llocs estrategics de la ret de carreteres, sent sovint menuts acovilaments que servixen d'aliment i aigua. Els chasquis parti d'un tambo per a unir-se a la proxima a on atre chasqui (una en folgança) estava esperant per a portar el mensage al segúent tambo, i aixina successivament.

A través del sistema de chasquis, un mensage de [[Cusco]] se podria entregar a [[Quito]] en l'espai d'una semana. Els chasquis reberen capacitació en les tecniques d'atac i defensa per a garantisar l'entrega segura dels seus productes.

Durant l'epoca de la [[colonisació espanyola]] (que escomençà entorn de l'any [[1535]]), se començà a difondre la paraula chasqui per a descriure a aquells que portaven el correu a cavall. El terme era popular fins el [[sigle XX]].

La caricatura d'un chasqui fon utilisada com mascota, en l'edicio [[2004]] de la [[Copa America]] de [[futbol]], organisada per [[Peru]] eixe any.

[[Categoria: Història]]

[[Categoria: Història d'Amèrica]]

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 El recorregut dels camins de chasquis segui una llinia de Nasca a Tombes a lo llarc de la costa de [[Peru]], a on tambe s'estengue a atres parts de l'imperi en lo que hui es [[Colombia]], [[Bolivia]], nort d'[[Argentina]] i Chile.
+Cada chasqui portava un ''pututu'' (una trompeta feta d'una barca de caragol o corn d'animal), un [[quipu]] en que l'informacio s'almagasena, i un ''qipi'' en la seua esquena per a portar les mercaderies subministrades. Els chasquis se tandejaren per a lo que els permete portar mensages a llargues distancies en un temps minim. Tambos, o zones de descans foren construits en llocs estrategics de la ret de carreteres, sent sovint menuts acovilaments que servixen d'aliment i aigua. Els chasquis parti d'un tambo per a unir-se a la proxima a on atre chasqui (una en folgança) estava esperant per a portar el mensage al segúent tambo, i aixina successivament.
+A través del sistema de chasquis, un mensage de [[Cusco]] se podria entregar a [[Quito]] en l'espai d'una semana. Els chasquis reberen capacitació en les tecniques d'atac i defensa per a garantisar l'entrega segura dels seus productes.
+Durant l'epoca de la [[colonisació espanyola]] (que escomençà entorn de l'any [[1535]]), se començà a difondre la paraula chasqui per a descriure a aquells que portaven el correu a cavall. El terme era popular fins el [[sigle XX]].
+La caricatura d'un chasqui fon utilisada com mascota, en l'edicio [[2004]] de la [[Copa America]] de [[futbol]], organisada per [[Peru]] eixe any.
 [[Categoria: Història]]
+[[Categoria: Història d'Amèrica]]