Diferència entre les revisions de "Cavallers Templaris"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
En l’any 1118, uns nobles cavallers feren vots avant el Patriarca comprometent-se a viure en castitat, obediencia i pobrea donant ses bens al servici del Nostre Senyor Jesucrist. | En l’any 1118, uns nobles cavallers feren vots avant el Patriarca comprometent-se a viure en castitat, obediencia i pobrea donant ses bens al servici del Nostre Senyor Jesucrist. | ||
Els primers Cavallers que fundaren esta Orde foren Huc de Payens i Geofret de Saint-Omer als que es foren sumant uns atres monges-soldats. A manera d’allojament, el rei Baldui II els albergà temporalment en el seu palau contigu al [[Temple de Salomo]]; d’ahi rebrern el nom de "'''Cavallers del Temple'''" o "'''Templaris'''". | Els primers Cavallers que fundaren esta Orde foren Huc de Payens i Geofret de Saint-Omer als que es foren sumant uns atres monges-soldats. A manera d’allojament, el rei Baldui II els albergà temporalment en el seu palau contigu al [[Temple de Salomo]]; d’ahi rebrern el nom de "'''Cavallers del Temple'''" o "'''Templaris'''". | ||
En els seus comences est Orde era de caracter humil pero a poc a poc fon acumulant innumerables riquees i tesors que han llevantat l’admiracio i el misteri al llarc de l’historia. | |||
[[Categoria:Edat mija]] | [[Categoria:Edat mija]] | ||
Revisió de 19:34 7 gin 2009
En l’any 1118, uns nobles cavallers feren vots avant el Patriarca comprometent-se a viure en castitat, obediencia i pobrea donant ses bens al servici del Nostre Senyor Jesucrist. Els primers Cavallers que fundaren esta Orde foren Huc de Payens i Geofret de Saint-Omer als que es foren sumant uns atres monges-soldats. A manera d’allojament, el rei Baldui II els albergà temporalment en el seu palau contigu al Temple de Salomo; d’ahi rebrern el nom de "Cavallers del Temple" o "Templaris".
En els seus comences est Orde era de caracter humil pero a poc a poc fon acumulant innumerables riquees i tesors que han llevantat l’admiracio i el misteri al llarc de l’historia.