Diferència entre les revisions de "Llògica" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

En general, la '''llògica''' (terme que prové del [[grec]] clàssic λόγος [[logos]]; i que significava ''paraula'', ''pensament'', ''idea'', ''argument'', ''explicació'', ''raó'' o ''principi'') és l'estudi dels sistemes de raonament correcte, és dir, dels sistemes de raonament que un ser racional podria ~~utilitzar~~ per raonar. La llògica s'ocupa de determinar quines formes d'[[inferència]] i de [[demostració]] són vàlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la de [[conseqüència llògica]].

En general, la '''llògica''' (terme que prové del [[grec]] clàssic λόγος [[logos]]; i que significava ''paraula'', ''pensament'', ''idea'', ''argument'', ''explicació'', ''raó'' o ''principi'') és l'estudi dels sistemes de raonament correcte, és dir, dels sistemes de raonament que un ser racional podria utilisar per raonar. La llògica s'ocupa de determinar quines formes d'[[inferència]] i de [[demostració]] són vàlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la de [[conseqüència llògica]].

Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.

Revisió de 17:00 6 jun 2013 editar Jose2 (Discussió \| contribucions) Administradors 158 567 edicions m Texto reemplaza - 'València' a 'Valéncia' ← Edició anterior		Revisió de 18:43 7 jun 2013 editar desfer Valencian (Discussió \| contribucions) Burócrates, Administradors 84 623 edicions m Text reemplaça - 'tz' a 's' Edició següent →
Llínea 1:		Llínea 1:
	En general, la '''llògica''' (terme que prové del [[grec]] clàssic λόγος [[logos]]; i que significava ''paraula'', ''pensament'', ''idea'', ''argument'', ''explicació'', ''raó'' o ''principi'') és l'estudi dels sistemes de raonament correcte, és dir, dels sistemes de raonament que un ser racional podria ~~utilitzar~~ per raonar. La llògica s'ocupa de determinar quines formes d'[[inferència]] i de [[demostració]] són vàlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la de [[conseqüència llògica]].		En general, la '''llògica''' (terme que prové del [[grec]] clàssic λόγος [[logos]]; i que significava ''paraula'', ''pensament'', ''idea'', ''argument'', ''explicació'', ''raó'' o ''principi'') és l'estudi dels sistemes de raonament correcte, és dir, dels sistemes de raonament que un ser racional podria utilisar per raonar. La llògica s'ocupa de determinar quines formes d'[[inferència]] i de [[demostració]] són vàlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la de [[conseqüència llògica]].

	Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.		Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.