Diferència entre les revisions de "Dialecte barceloní"
m Texto reemplaza - 'altra' a 'atra' |
m Text reemplaça - ' Llengua Valenciana' a ' llengua valenciana' |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
==Català igual a dialecte barceloní== | ==Català igual a dialecte barceloní== | ||
A diferència de la històrica [[ | A diferència de la històrica [[idioma valencià|llengua valenciana]] que va existir com llengua normalisada des del [[sigle XV]], en plena autonomia léxica, morfosintáctica, fonética i semántica i un Sigle i mig d´Or Literari en les seues gramàtiques i diccionaris, per contra , el dialecte de Barcelona ara nomenat català no conseguix el seu estàndart llingüístic fins a [[1906]], any del [[primer Congrés de la Llengua Catalana]], si be no és fins a [[1912]] quan l'ingenier químic cubà [[Pompeu Fabra]] publica la seua primera "Gramàtica Catalana" (Gramàtica molt criticada pel gramàtic [[Menendez Pidal]] i per En [[Miguel de Unamuno]] (Catedràtic de [[Llingüística]] de la [[Universitat de Salamanca]]), que arriba a afirmar que els seus (de En Pompeu) treballs eren el propis de un químic, aficionat i sense rigor llingüístic.<ref>¿Lengua valenciana o dialecto barceloní?.Ed.cit. 2008. Pág 16.</ref> | ||
Fon durant el [[sigle XIX]] i especialment des de [[1859]] quan Bofarrull va tractar de conseguir una unitat llingüística en Catalunya entre tots els nombrosos dialectes catalans provenents del PROVENÇAL , fracassant en tots els seus intents, arribant-se a produir enfrontaments violents <ref> "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" de [[Mª Teresa Puerto Ferre]], [[Ricart Garcia Moya]] i [[Ignaci Culla Hernández]]. Diputació de Valéncia. ISBN 978-84-7795-470-5 </ref> i fins no entrat en [[sigle XX]], el citat Fabra no fon capaç de desenrollar un estandart per a Catalunya, que posteriorment van intentar impondre en les comunitats vehines : Valéncia, Balears i Aragó. | Fon durant el [[sigle XIX]] i especialment des de [[1859]] quan Bofarrull va tractar de conseguir una unitat llingüística en Catalunya entre tots els nombrosos dialectes catalans provenents del PROVENÇAL , fracassant en tots els seus intents, arribant-se a produir enfrontaments violents <ref> "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" de [[Mª Teresa Puerto Ferre]], [[Ricart Garcia Moya]] i [[Ignaci Culla Hernández]]. Diputació de Valéncia. ISBN 978-84-7795-470-5 </ref> i fins no entrat en [[sigle XX]], el citat Fabra no fon capaç de desenrollar un estandart per a Catalunya, que posteriorment van intentar impondre en les comunitats vehines : Valéncia, Balears i Aragó. | ||
| Llínea 86: | Llínea 86: | ||
Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec Menendez Pidal en la seua obra "Gramàtica Històrica" ([[Madrit]]. [[1977]]) on va demostrar la falta de rigor de Meyer Lübke a les mateixes temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[ | Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec Menendez Pidal en la seua obra "Gramàtica Històrica" ([[Madrit]]. [[1977]]) on va demostrar la falta de rigor de Meyer Lübke a les mateixes temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] | ||
{{cita|"És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'[[Europa]] dels clàssics de la qual no sols van aprendre els catalans, sino inclús els castellans".}} | {{cita|"És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'[[Europa]] dels clàssics de la qual no sols van aprendre els catalans, sino inclús els castellans".}} | ||
| Llínea 127: | Llínea 127: | ||
Confessió catalana de l'espoli de la [[ | Confessió catalana de l'espoli de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]: | ||
L'erudit català Ramón Miquel i Planes , gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en [[1905]] | L'erudit català Ramón Miquel i Planes , gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en [[1905]] | ||