Diferència entre les revisions de "Idioma hebreu"
m Protegit "Idioma hebreu" ([move=sysop] (indefinit)) |
m Text reemplaça - 'mijans' a 'mitat' |
||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
Al marge de la [[Bíblia]], el més antic text escrit en alfabet hebreu data del sigle IX a. C. Ad esta época pertany l'[[estela de Moab]], escrita en dialecte cananeu-moabita, en la qual [[Mesha]], rei de [[Moab]], descriu els seus triumfos contra [[Omrí]], el rei d'Israel. Guarda gran paralelisme en el segon llibre dels Reis, capítul 3. | Al marge de la [[Bíblia]], el més antic text escrit en alfabet hebreu data del sigle IX a. C. Ad esta época pertany l'[[estela de Moab]], escrita en dialecte cananeu-moabita, en la qual [[Mesha]], rei de [[Moab]], descriu els seus triumfos contra [[Omrí]], el rei d'Israel. Guarda gran paralelisme en el segon llibre dels Reis, capítul 3. | ||
En la estela de Tel Dan, escrita en hebreu a | En la estela de Tel Dan, escrita en hebreu a mitat del sigle VIII a. C., commemora les victòries del rei siri Hazael sobre Joram, fill de Acab, rei d'Israel, i sobre Ocozies fill de Joram rei de Judà, de la dinastia de Davit. És la menció escrita més antiga respecte ad esta dinastia. | ||
El hebreu deixà de parlar-se al voltant del sigle I a. C. encara que va seguir utilisant.se en la lliteratura i, sobre tot, en la llitúrgia i en propòsits acadèmics. En Palestina fon substitut com a llengua parlada principalment per l'[[Idioma arameu|arameu]]. En quant a la diàspora judea, les seues llengües comuns han segut històricament sobre tot dos: el [[Idioma yidis|yidis]] entre els judeus dits ashkenazies (centre i est d'Europa) i el ladí o judeu-espanyol entre els dits sefardites (conca mediterrànea). | El hebreu deixà de parlar-se al voltant del sigle I a. C. encara que va seguir utilisant.se en la lliteratura i, sobre tot, en la llitúrgia i en propòsits acadèmics. En Palestina fon substitut com a llengua parlada principalment per l'[[Idioma arameu|arameu]]. En quant a la diàspora judea, les seues llengües comuns han segut històricament sobre tot dos: el [[Idioma yidis|yidis]] entre els judeus dits ashkenazies (centre i est d'Europa) i el ladí o judeu-espanyol entre els dits sefardites (conca mediterrànea). | ||