Diferència entre les revisions de "Idioma hebreu"

m Protegit "Idioma hebreu" ([move=sysop] (indefinit))
m Text reemplaça - 'mijans' a 'mitat'
Llínea 28: Llínea 28:
Al marge de la [[Bíblia]], el més antic text escrit en alfabet hebreu data del sigle IX a. C. Ad esta época pertany l'[[estela de Moab]], escrita en dialecte cananeu-moabita, en la qual [[Mesha]], rei de [[Moab]], descriu els seus triumfos contra [[Omrí]], el rei d'Israel. Guarda gran paralelisme en el segon llibre dels Reis, capítul 3.
Al marge de la [[Bíblia]], el més antic text escrit en alfabet hebreu data del sigle IX a. C. Ad esta época pertany l'[[estela de Moab]], escrita en dialecte cananeu-moabita, en la qual [[Mesha]], rei de [[Moab]], descriu els seus triumfos contra [[Omrí]], el rei d'Israel. Guarda gran paralelisme en el segon llibre dels Reis, capítul 3.


En la estela de Tel Dan, escrita en hebreu a mijans del sigle VIII a. C., commemora les victòries del rei siri Hazael sobre Joram, fill de Acab, rei d'Israel, i sobre Ocozies fill de Joram rei de Judà, de la dinastia de Davit. És la menció escrita més antiga respecte ad esta dinastia.
En la estela de Tel Dan, escrita en hebreu a mitat del sigle VIII a. C., commemora les victòries del rei siri Hazael sobre Joram, fill de Acab, rei d'Israel, i sobre Ocozies fill de Joram rei de Judà, de la dinastia de Davit. És la menció escrita més antiga respecte ad esta dinastia.


El hebreu deixà de parlar-se al voltant del sigle I a. C. encara que va seguir utilisant.se en la lliteratura i, sobre tot, en la llitúrgia i en propòsits acadèmics. En Palestina fon substitut com a llengua parlada principalment per l'[[Idioma arameu|arameu]]. En quant a la diàspora judea, les seues llengües comuns han segut històricament sobre tot dos: el [[Idioma yidis|yidis]] entre els judeus dits ashkenazies (centre i est d'Europa) i el ladí o judeu-espanyol entre els dits sefardites (conca mediterrànea).
El hebreu deixà de parlar-se al voltant del sigle I a. C. encara que va seguir utilisant.se en la lliteratura i, sobre tot, en la llitúrgia i en propòsits acadèmics. En Palestina fon substitut com a llengua parlada principalment per l'[[Idioma arameu|arameu]]. En quant a la diàspora judea, les seues llengües comuns han segut històricament sobre tot dos: el [[Idioma yidis|yidis]] entre els judeus dits ashkenazies (centre i est d'Europa) i el ladí o judeu-espanyol entre els dits sefardites (conca mediterrànea).