Diferència entre les revisions de "Municipi"
m Text reemplaça - 'Veja's' a 'Vore' |
m Text reemplaça - ']]''' a ']] ''' |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El municipi esta compost per un [[territori]] clarament definit per un [[terme municipal]] de llímits fixats (encara que a vegades no es continu territorialment, podent estendre's fora dels seus llímits en [[enclau]]s i presentant [[enclau]]s d'atres municipis); i la [[població]] que l'habita (regulada juridicament per instruments estadístics com el [[padró municipal]] i mecanismes que otorguen drets, com l'''aveïnament'' o ''veïnat llegal'', que només considera [[veí]] a l'habitant que complixca determinades característiques -orige o antiguetat- i no al mero [[resident]]). | El municipi esta compost per un [[territori]] clarament definit per un [[terme municipal]] de llímits fixats (encara que a vegades no es continu territorialment, podent estendre's fora dels seus llímits en [[enclau]]s i presentant [[enclau]]s d'atres municipis); i la [[població]] que l'habita (regulada juridicament per instruments estadístics com el [[padró municipal]] i mecanismes que otorguen drets, com l'''aveïnament'' o ''veïnat llegal'', que només considera [[veí]] a l'habitant que complixca determinades característiques -orige o antiguetat- i no al mero [[resident]]). | ||
El municipi esta regit per un òrgan colegiat denominat [[ajuntament]], [[municipalitat]], [[alcaldia]] o [[consell municipal|consell]]; encapçalat per una institució unipersonal: l'[[alcalde]] (en l'[[Antic Regim en Espanya]] havia un alcalde per l'''estat noble'' i atre per l'''estat pla''; i en les principals ciutats un [[corregidor]] designat pel rei). Per extensió, també se gasta el terme ''municipi'' per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d'[[Estat]]s moderns, un municipi és la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents [[representació|representatius]], [[elecció|elegits]] [[democràcia|democràticament]]. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió i decisió per participació assambleària denominat ''[[consell obert]]''. | El municipi esta regit per un òrgan colegiat denominat [[ajuntament]], [[municipalitat]], [[alcaldia]] o [[consell municipal|consell]]; encapçalat per una institució unipersonal: l'[[alcalde]] (en l'[[Antic Regim en Espanya]] havia un alcalde per l'''estat noble'' i atre per l'''estat pla''; i en les principals ciutats un [[corregidor]] designat pel rei). Per extensió, també se gasta el terme ''municipi'' per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d'[[Estat]]s moderns, un municipi és la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents [[representació|representatius]], [[elecció|elegits]] [[democràcia|democràticament]]. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió i decisió per participació assambleària denominat ''[[consell obert]] ''. | ||
En l'[[Antiga Roma]], un ''[[municipium]]'' (paraula [[llatí|llatina]] que origina la valenciana "municipi") era una ciutat lliure que és governava per les seues pròpies [[llei]]s; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la [[ciutadana romana]], la condició de llibertat o [[esclavitut]], etc. | En l'[[Antiga Roma]], un ''[[municipium]] '' (paraula [[llatí|llatina]] que origina la valenciana "municipi") era una ciutat lliure que és governava per les seues pròpies [[llei]]s; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la [[ciutadana romana]], la condició de llibertat o [[esclavitut]], etc. | ||
En alguns països, les entitats equivalents als municipis son dites "[[comune]]s" (per eixemple, la [[comuna francesa|''commune'' francesa]], la [[Municipis d'Itàlia|''comune'' italiana]] o la ''kommun'' sueca). El terme prove de la [[comuna migeval]] ([[Ciutats-estat italianes]], [[Ciutat Imperial Lliure]]). | En alguns països, les entitats equivalents als municipis son dites "[[comune]]s" (per eixemple, la [[comuna francesa|''commune'' francesa]], la [[Municipis d'Itàlia|''comune'' italiana]] o la ''kommun'' sueca). El terme prove de la [[comuna migeval]] ([[Ciutats-estat italianes]], [[Ciutat Imperial Lliure]]). | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
* [[Aldea]] | * [[Aldea]] | ||
* [[Alfoz]] | * [[Alfoz]] | ||
* ''[[Borough]]'' | * ''[[Borough]] '' | ||
* [[Ciutat]] | * [[Ciutat]] | ||
* [[Comuna]] | * [[Comuna]] | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
* [[Gemeinde]] | * [[Gemeinde]] | ||
* [[Localitat]] | * [[Localitat]] | ||
* ''[[Municipium]]'' | * ''[[Municipium]] '' | ||
* [[Municipalisme llibertari]] | * [[Municipalisme llibertari]] | ||
* [[Pedania]] | * [[Pedania]] | ||