Diferència entre les revisions de "Renaiximent del sigle XII"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg|right|thumb|200px|Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]
+
[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg|right|thumb|200px|Els nous descobriments tecnològics varen permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]
El {{bold}}Renaiximent o revolució del [[segle XII]]'''' és un periodo de canvis [[política|polítics]], [[societat|socials]] i [[economia|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència|científiques]] i [[filosofia|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions van trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del segle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[segle XVII]].
 
  
La data precisa en qué van començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[segle X]], pero en general tots estan d'acort que és al segle XII quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Croada]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es van consolidar els [[comuns medievals|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que van configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme|feudals]].
+
El Renaiximent o revolució del [[segle XII]] és un periodo de canvis [[política|polítics]], [[societat|socials]] i [[economia|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència|científiques]] i [[filosofia|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions varen trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del segle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[segle XVII]].
  
[[Charles H. Haskins]] va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any 1070. L'any 1927, Haskins escrivia:
+
La data precisa en qué varen començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[segle X]], pero en general tots estan d'acort que és en el [[segle XII]] quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Creuda]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es varen consolidar els [[comuns medievals|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que varen configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme|feudals]].
{{cita|En molts aspectes, a Europa el segle XII va ser una época de vida fresca i vigorosa. El moment de les croades, el creiximent de les ciutats i dels primers Estats burocràtics d'Occident va vore la culminació de l'[[art romànic]] i el començament del [[art gòtic|gòtic]]; l'emergència de les lliteratures vernàcules; la resurrecció dels clàssics llatins, la poesia llatina i el [[dret romà]]; la recuperació de la ciència grega, en les aportacions àraps, i de gran part de la filosofia grega, i l'orige de les primeres [[universitat medieval|universitats europees]]. El segle XII va deixar la seua firma en una educació superior, en la [[escolàstica|filosofia escolàstica]], els sistemes jurídics europeus, en l'arquitectura i l'escultura, en el [[teatre llitúrgic]], en la poesia llatina i vernàcula...<ref>Charles Homer Haskins. ''The Renaissance of the Twelfth Century''. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).</ref>}}
+
 
 +
[[Charles H. Haskins]] va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any [[1070]]. En l'any [[1927]], Haskins escrivia:
 +
{{cita|En molts aspectes, en Europa el segle XII va ser una época de vida fresca i vigorosa. El moment de les creuades, el creiximent de les ciutats i dels primers Estats burocràtics d'Occident va vore la culminació de l'[[art romànic]] i el començament del [[art gòtic|gòtic]]; l'emergència de les lliteratures vernàcules; la resurrecció dels clàssics llatins, la poesia llatina i el [[dret romà]]; la recuperació de la ciència grega, en les aportacions àraps, i de gran part de la filosofia grega, i l'orige de les primeres [[universitat medieval|universitats europees]]. El segle XII va deixar la seua firma en una educació superior, en la [[escolàstica|filosofia escolàstica]], els sistemes jurídics europeus, en l'arquitectura i l'escultura, en el [[teatre llitúrgic]], en la poesia llatina i vernàcula...<ref>Charles Homer Haskins. ''The Renaissance of the Twelfth Century''. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).</ref>}}
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references/>
 
<references/>
  
 +
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Edat mija]]
 
[[Categoria:Edat mija]]

Revisió de 19:48 18 maig 2014

Els nous descobriments tecnològics varen permetre el desenroll de l'art gòtic.

El Renaiximent o revolució del segle XII és un periodo de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mija. Estes transformacions varen trencar l'antiga estructura pròpia del feudalisme, agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la burguesia mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les monarquies absolutes. Els canvis produïts durant el Renaiximent del segle XII són la base del Renaiximent italià i de la revolució científica del segle XVII.

La data precisa en qué varen començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del segle X, pero en general tots estan d'acort que és en el segle XII quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la Primera Creuda (1099) i la batalla de Legnano (1176), moment en qué es varen consolidar els comuns al nort d'Itàlia, que varen configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als poders universals (pontificat i imperi) com a les monarquies feudals.

Charles H. Haskins va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any 1070. En l'any 1927, Haskins escrivia:

En molts aspectes, en Europa el segle XII va ser una época de vida fresca i vigorosa. El moment de les creuades, el creiximent de les ciutats i dels primers Estats burocràtics d'Occident va vore la culminació de l'art romànic i el començament del gòtic; l'emergència de les lliteratures vernàcules; la resurrecció dels clàssics llatins, la poesia llatina i el dret romà; la recuperació de la ciència grega, en les aportacions àraps, i de gran part de la filosofia grega, i l'orige de les primeres universitats europees. El segle XII va deixar la seua firma en una educació superior, en la filosofia escolàstica, els sistemes jurídics europeus, en l'arquitectura i l'escultura, en el teatre llitúrgic, en la poesia llatina i vernàcula...[1]

Referències

  1. Charles Homer Haskins. The Renaissance of the Twelfth Century. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).