Diferència entre les revisions de "Revolució francesa" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:Le Serment du Jeu de paume.jpg|300px|right]]

La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) és considerada el model de [[revolució]] política de la seua época i ~~va supondre~~ la ~~conquesta~~ del poder per la [[burguesia]] i el desplaçament de l'[[aristocràcia]] i el [[~~clericat~~]].

La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) és considerada el model de [[revolució]] política de la seua época i supongué la conquista del poder per la [[burguesia]] i el desplaçament de l'[[aristocràcia]] i el [[clero]].

A finals del [[~~segle~~ XVIII]], el [[regne de França]], com la major part d'[[Europa]], estava ~~somesa a~~ l'[[Antic Règim]]. Era, ~~dons~~, una societat [[estament]]al fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La [[monarquia absoluta]] de [[Lluís XVI]] era incapaç de millorar la situació de crisis financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En este context es produïx un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.

== Context ==

A finals del [[sigle XVIII]], el [[regne de França]], com la major part d'[[Europa]], estava baix l'[[Antic Règim]]. Era, puix, una societat [[estament]]al fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La [[monarquia absoluta]] de [[Lluís XVI]] era incapaç de millorar la situació de crisis financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En este context es produïx un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.

== Inicis ==

França patia una crisis de facenda segut a que havia apollat a la [[revolució americana]] per lo que els ministres els volien pujar els impostos als nobles. Estos convocaren Estats Generals (corts) despuix de 100 anys sense convocar-ne. Allí estaven representats els tres estaments noblea, clero i el poble. Els dos primers votaren no i el tercer sí per lo que no anaven a pujar els impostos. Per això els representants del poble anaren a el [[trinquet de pilota]] de [[París]] on crearen l'Asamblea Nacional.

== Primera fase ==

La primera etapa revolucionària, la de la '''Monarquia constitucional''' (1789-1792), succeí quan els membres del [[Tercer Estat]] realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'[[Antic Règim]] i promulgà la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]]. Paralelament esclatà una revolta popular en el camp i a [[París]], revolta simbolisada per la [[presa de la Bastilla]]. L'Assamblea Constituent, el [[1791]], aprovà la primera constitució.

== Segona fase ==

La segona etapa va ser la de la '''Convenció Republicana''' (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció va tindre un caràcter [[Lliberalisme|lliberal]], en l'excepció del violent periodo [[jacobinisme|jacobí]].

La ~~darrera~~ etapa, la del '''Directori''' (1795-1799) va consolidar el poder de la [[burguesia]] que, per mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina~~, promogué~~ un ~~cop~~ d'estat ([[1799]]) ~~encapçalat per [[Napoleó Bonaparte]],~~ en el que finalisa el periodo revolucionari.

== Tercera fase ==

La última etapa, la del '''Directori''' (1795-1799) va consolidar el poder de la [[burguesia]] que, per mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina. Front este problema cridà [[Napoleó Bonaparte]] que feu un colp d'estat ([[1799]]) en el que finalisa el periodo revolucionari.

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Revolució Francesa]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Le Serment du Jeu de paume.jpg|300px|right]]
-La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) és considerada el model de [[revolució]] política de la seua época i va supondre la conquesta del poder per la [[burguesia]] i el desplaçament de l'[[aristocràcia]] i el [[clericat]].
+La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) és considerada el model de [[revolució]] política de la seua época i supongué la conquista del poder per la [[burguesia]] i el desplaçament de l'[[aristocràcia]] i el [[clero]].
-A finals del [[segle XVIII]], el [[regne de França]], com la major part d'[[Europa]], estava somesa a l'[[Antic Règim]]. Era, dons, una societat [[estament]]al fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La [[monarquia absoluta]] de [[Lluís XVI]] era incapaç de millorar la situació de crisis financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En este context es produïx un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
+== Context ==
+A finals del [[sigle XVIII]], el [[regne de França]], com la major part d'[[Europa]], estava baix l'[[Antic Règim]]. Era, puix, una societat [[estament]]al fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La [[monarquia absoluta]] de [[Lluís XVI]] era incapaç de millorar la situació de crisis financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En este context es produïx un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
+== Inicis ==
+França patia una crisis de facenda segut a que havia apollat a la [[revolució americana]] per lo que els ministres els volien pujar els impostos als nobles. Estos convocaren Estats Generals (corts) despuix de 100 anys sense convocar-ne. Allí estaven representats els tres estaments noblea, clero i el poble. Els dos primers votaren no i el tercer sí per lo que no anaven a pujar els impostos. Per això els representants del poble anaren a el [[trinquet de pilota]] de [[París]] on crearen l'Asamblea Nacional.
+== Primera fase ==
 La primera etapa revolucionària, la de la '''Monarquia constitucional''' (1789-1792), succeí quan els membres del [[Tercer Estat]] realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'[[Antic Règim]] i promulgà la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]]. Paralelament esclatà una revolta popular en el camp i a [[París]], revolta simbolisada per la [[presa de la Bastilla]]. L'Assamblea Constituent, el [[1791]], aprovà la primera constitució.
+== Segona fase ==
 La segona etapa va ser la de la '''Convenció Republicana''' (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció va tindre un caràcter [[Lliberalisme|lliberal]], en l'excepció del violent periodo [[jacobinisme|jacobí]].
-La darrera etapa, la del '''Directori''' (1795-1799) va consolidar el poder de la [[burguesia]] que, per mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina, promogué un cop d'estat ([[1799]]) encapçalat per [[Napoleó Bonaparte]], en el que finalisa el periodo revolucionari.
+== Tercera fase ==
+La última etapa, la del '''Directori''' (1795-1799) va consolidar el poder de la [[burguesia]] que, per mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina. Front este problema cridà [[Napoleó Bonaparte]] que feu un colp d'estat ([[1799]]) en el que finalisa el periodo revolucionari.
+[[Categoria:Història]]
 [[Categoria:Revolució Francesa]]