Diferència entre les revisions de "Economia de la Comunitat Valenciana"

L''''economia''' de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) ha estat marcada per la forma allargada del seu territori, en una orografia montanyenca i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl. Mentre que l'eix litoral permetia la connexió en Europa a través de Catalunya. El pas de Villena-Almansa ha constituït tradicionalment la ruta més fàcil cap a i des de la Meseta, situada en el centre d'Espanya.

En un clima mediterraneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals de la Comunitat Valenciana són escassos referent als minerals; destaquen algunes explotacions salines i les pedreres de minerals no metàlics, d'ús i tradició històrica en la indústria i la construcció. En recursos hídrics, actualment hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en el sur de la Comunitat, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterraneus. Els plans d'estalvi i racionalisació de l'us, especialment en l'agricultura, i la generalisació de plantes dessalinisadores i de captació d'aigua es presenten com les solucions del futur.

El seu sector industrial és considerable pels seus nivells de productivitat elevats, i perqué es tracta d'uns sectors més intensius en la creació de valor afegit i de riquea que l'agricultura, el turisme o la construcció. Així, en l'any 2003 el 21% del PIB valencià va ser generat per una indústria que produïa per valor de 36.730 millons d'euros, i donava treball a 347.861 persones.

El model [[empresa|empresarial]] valencià lo componen uns quants centenars d'empreses [[multinacional]]s i decenes de milers de [[PIME]] locals, la combinació de les quals ha permés a moltes empreses valencianes créixer a recer de les multinacionals. Si be, la majoria de les ''pimes'' són de caràcter familiar la qual cosa, a pesar de les virtuts d'este model, podria perjudicar en la capacitat de cooperació econòmica més allà de la família en un context de [[globalisació]] econòmica.

A pesar de la greu crisis econòmica entre [[1973]] i [[1985]] que afectà el sector industrial, i després d'haver entrat l'any [[1986]] a la UE sense tradició exportadora recent, actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%, i el seu volum respectiu el [[2003]] superava a [[Grècia]] i s'acostava al de [[Portugal]].

* Al [[secà]] l'[[ametler]] sobretot i també el [[garrofer]] i l'[[olivera]] són els conreus tradicionals, pero s'han anat introduint atres arbres de secà que s'han implantat en determinades comarques i entre els quals hi ha les [[pomera|pomeres]], els [[presseguers]], etc. La vinya és el paisage natural de moltes comarques i, d'un temps ençà, s'hi elaboraren vins de gran qualitat arreu del país, especialment a la [[Plana d'Utiel]], el [[Villar de l'Arquebisbe]] i les zona del [[Vinalopó]] ([[Alt Vinalopó]], [[Vinalopó Mitjà]] i [[Baix Vinalopó]]). En les zones de l'interior de la [[Marina Alta]] i la [[Marina Baixa]], a causa del cultiu de la pansa, es fan bons [[moscatell|moscatells]] i vins dolços.

* El [[regadiu]] està dominat pels [[cítric|cítrics]], especialment la [[taronja]], que suponen la major part de la [[citricultura]] de l'Estat i l'[[arròs]] que, encara que sofrix un clar retrocés, també supon gran part de la producció estatal i els conreus hortícoles i florals.

* La peixca: Es practica peixca de litoral, sobretot de sardines, pops, seitons, maires i crustacis. Ports peixquers més importants: Viranós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia.

* [[València]] i la seua [[àrea metropolitana]]: moble, i maquinària elèctrica. Abunda la chicoteca i mijana empresa, pero també hi ha grans indústries com l'automovilistica Ford.

* La [[Vall del Vinalopó]]: Calçat i cautxú.

També s'hi conserven activitats tradicionals com ara la ceràmica de [[Manises]], [[Ribesalbes]] o [[L'Alcora]]; el [[torró]] i el gelat a [[Xixona]] i [[Alacant]]; la manufactura, de mobles i atifells, en vímet a [[Gata]], [[Moixent]], [[Vallada]], etc.

Este sector s'ha convertit, des de la decada dels sixanta del passat segle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del [[PIB]]; pero este fet ha dut a una feroç [[especulació]], sobretot a la costa, en destrossa del [[mig ambient]] i degradació sistemàtica del mig ambient.