Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Iglésia d'El Salvador de Borriana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
mSense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
'''L’iglesia parroquial de El Salvador''' de [[Borriana]] és un clar exponent de l’arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.  
'''L’iglésia parroquial de El Salvador''' de [[Borriana]] és un clar exponent de l’arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.  


[[Jaume I]] a rant de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del [[segle XIII]], ordena la seua fundacio com a iglesia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –son les iglesias conegudes com de “reconquesta”-.  
[[Jaume I]] ans de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del [[segle XIII]], ordena la seua fundació com a iglésia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –són les iglésies conegudes com de “reconquesta”-.  


== Elements mes interessants ==
== Elements més interessants ==
Els elements mes interessants d’este monument, els quals li donen singularitat arquitectonica son:  
Els elements més interessants d’este monument, els quals li donen singularitat arquitectonica són:  


*Una nau unica, de forma de salo, orientada a l’eixida del [[sol]] i en capelles entre els contraforts.  
*Una nau única, de forma de salo, orientada a l’eixida del [[sol]] i en capelles entre els contraforts.  
*Un gran absit poligonal sense girola, d’esil gotic primitiu, segmentat en set espais i cobert per volta de creueria.  
*Un gran absit poligonal sense girola, d’estil gotic primitiu, segmentat en set espais i cobert per volta de creueria.  


La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades:  
La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades:  
Llínea 13: Llínea 13:
*La de les Columnes d’estil rococo.
*La de les Columnes d’estil rococo.


Als peus de la nau principal, en un acces independent, s’anexa una capella neoclàssica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, es la Capella de la Comunio.
Als peus de la nau principal, en un accés independent, s’anexa una capella neoclàssica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, és la Capella de la Comunio.


== Historia ==
== Història ==
Esta decorada en pintures al fresc de [[Josep Vergara]] i fon acabada en [[1762]]. El campanar o Torre de les Campanes, construït en la segona mitat del [[segle XIV]], presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en época posterior ([[segle XVIII]]).  
Esta decorada en pintures al fresc de [[Josep Vergara]] i fon acabada en [[1762]]. El campanar o Torre de les Campanes, construït en la segona mitat del [[sigle XIV]], presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en época posterior ([[sigle XVIII]]).  


Per últim, situada junt a la primera absidiola, al costat de l’Evangeli i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige es fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’aci s’ha realisat una intervencio sobreelevantla en rajola.
Per últim, situada junt a la primera absidiola, al costat de l’Evangeli i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige és fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’ací s’ha realisat una intervenció sobreelevantla en rajola.


== Llum de les Imagens ==
== Llum de les Imagens ==
En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposicio de La [[Llum de les Imagens]], se destaca la recuperacio de les decoracions originals d’esta iglesia considerada des de [[1969]] monument nacional.
En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposició de La [[Llum de les Imagens]], se destaca la recuperació de les decoracions originals d’esta iglésia considerada des de [[1969]] monument nacional.


[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

Revisió de 19:27 31 jul 2015

L’iglésia parroquial de El Salvador de Borriana és un clar exponent de l’arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.

Jaume I ans de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del segle XIII, ordena la seua fundació com a iglésia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –són les iglésies conegudes com de “reconquesta”-.

Elements més interessants

Els elements més interessants d’este monument, els quals li donen singularitat arquitectonica són:

  • Una nau única, de forma de salo, orientada a l’eixida del sol i en capelles entre els contraforts.
  • Un gran absit poligonal sense girola, d’estil gotic primitiu, segmentat en set espais i cobert per volta de creueria.

La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades:

  • La de El Salvador, barroca del segle XVIII.
  • La de les Columnes d’estil rococo.

Als peus de la nau principal, en un accés independent, s’anexa una capella neoclàssica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, és la Capella de la Comunio.

Història

Esta decorada en pintures al fresc de Josep Vergara i fon acabada en 1762. El campanar o Torre de les Campanes, construït en la segona mitat del sigle XIV, presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en época posterior (sigle XVIII).

Per últim, situada junt a la primera absidiola, al costat de l’Evangeli i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige és fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’ací s’ha realisat una intervenció sobreelevantla en rajola.

Llum de les Imagens

En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposició de La Llum de les Imagens, se destaca la recuperació de les decoracions originals d’esta iglésia considerada des de 1969 monument nacional.