Diferència entre les revisions de "Ido" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 20:

}}

'''Ido''' és una [[llengua artificial]] derivada de l'[[esperanto]]. Es va desenrollar a principis del [[~~segle~~ XX]], i hui en dia s'estima que té uns quants mils de parlants, sobretot en [[Europa]].

'''Ido''' és una [[llengua artificial]] derivada de l'[[esperanto]]. Es va desenrollar a principis del [[sigle XX]], i hui en dia s'estima que té uns quants mils de parlants, sobretot en [[Europa]].

L'Ido i esperanto compartixen bona part de la [[gramàtica]] i el [[vocabulari]], i els dos intenten conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són molt semblants, i en gran part, mútuament inteligibles.

L'Ido naixqué a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de segle fon [[Louis Couturat]], i conseguí una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat en [[1914]] i la [[Primera Guerra Mundial]] ~~van~~ frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara [[Internet]], ha afavorit, d'uns anys cap ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a l'històrica revista [[Progreso (revista)|Progreso]] (creada per Couturat en [[1908]]), la qual ha seguit publicant-se en regularitat a lo llarc de tots ~~estes~~ anys fins als nostres dies.

L'Ido naixqué a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de segle fon [[Louis Couturat]], i conseguí una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat en [[1914]] i la [[Primera Guerra Mundial]] varen frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara [[Internet]], ha afavorit, d'uns anys cap ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a l'històrica revista [[Progreso (revista)|Progreso]] (creada per Couturat en [[1908]]), la qual ha seguit publicant-se en regularitat a lo llarc de tots estos anys fins als nostres dies.

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 | mapa                = [[Image:Flag of Ido.svg|120px|thumbnail|center|Bandera]]
 }}
-'''Ido''' és una [[llengua artificial]] derivada de l'[[esperanto]]. Es va desenrollar a principis del [[segle XX]], i hui en dia s'estima que té uns quants mils de parlants, sobretot en [[Europa]].
+'''Ido''' és una [[llengua artificial]] derivada de l'[[esperanto]]. Es va desenrollar a principis del [[sigle XX]], i hui en dia s'estima que té uns quants mils de parlants, sobretot en [[Europa]].
 L'Ido i esperanto compartixen bona part de la [[gramàtica]] i el [[vocabulari]], i els dos intenten conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són molt semblants, i en gran part, mútuament inteligibles.
-L'Ido naixqué a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de segle fon [[Louis Couturat]], i conseguí una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat en [[1914]] i la [[Primera Guerra Mundial]] van frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara [[Internet]], ha afavorit, d'uns anys cap ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a l'històrica revista [[Progreso (revista)|Progreso]] (creada per Couturat en [[1908]]), la qual ha seguit publicant-se en regularitat a lo llarc de tots estes anys fins als nostres dies.
+L'Ido naixqué a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de segle fon [[Louis Couturat]], i conseguí una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat en [[1914]] i la [[Primera Guerra Mundial]] varen frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara [[Internet]], ha afavorit, d'uns anys cap ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a l'històrica revista [[Progreso (revista)|Progreso]] (creada per Couturat en [[1908]]), la qual ha seguit publicant-se en regularitat a lo llarc de tots estos anys fins als nostres dies.
 == Enllaços externs ==