Diferència entre les revisions de "Cant valencià" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

Mentres que el flamenco i la jota aragonesa per raons històriques i polítiques es convertiren emblemes amplament difosos i reconeguts durant la construcció contemporània de l'Estat Espanyol al llarg dels segles XIX i XX, tant l'asturianada com el cant valencià s'han mantingut principalment dins dels seus àmbits geogràfics d'orige, sense alcançar en els nostres dies per raons històriques el reconeiximent i la projecció que tingueren abans de la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939.

== Història ==

El cant valencià afonda les seues arrels en l'encreuament de les cultures musulmana, cristiana i judeua a les terres valencianes al final de la Baixa Edat Mija i principi de l'Edat Moderna (segle XVI). El cant d'estil té la sua génesis en cants a l'aire usats en les faenes del camp, als quals s'afegí l'acompanyament instrumental de guitarres i guitarrons, i les albaes provenen de pràctiques musicals urbanes de carrer ya documentades en el segle XIV en qué es dedicaven cançons a personages destacats.

D'estètica i ethos clarament contrastants en els de les atres tradicions vocals monòdiques expressives espanyoles més amunt dites, el cant valencià es caracterisa principalment per una veu alta i projectada, per la busca d'una màxima claritat vocal i de dicció, i per la mesura i l'equilibri en l'ornamentació meslimàtica i en les actituts corporals. Dos estils melòdics són tradicionals: el cant pla—semiadornat—, més antic, base per a aprendre l'estil, i el cant requintat — clarament ornamental i en una tessitura més elevada —, sorgit en les darreres dècades del segle XIX i ya predominant en els anys 1920.

== Les cantaes, les versaes i els balls ==

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 Mentres que el flamenco i la jota aragonesa per raons històriques i polítiques  es convertiren emblemes amplament difosos i reconeguts durant la construcció contemporània de l'Estat Espanyol al llarg dels segles XIX i XX, tant l'asturianada com el cant valencià s'han mantingut principalment dins dels seus àmbits geogràfics d'orige, sense alcançar en els nostres dies per raons històriques el reconeiximent i la projecció que tingueren abans de la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939.
+== Història ==
+El cant valencià afonda les seues arrels en l'encreuament de les cultures musulmana, cristiana i judeua a les terres valencianes al final de la Baixa Edat Mija i principi de l'Edat Moderna (segle XVI). El cant d'estil té la sua génesis en cants a l'aire usats en les faenes del camp, als quals s'afegí l'acompanyament instrumental de guitarres i guitarrons, i les albaes provenen de pràctiques musicals urbanes de carrer ya documentades en el segle XIV en qué es dedicaven cançons a personages destacats.
+D'estètica i ethos clarament contrastants en els de les atres tradicions vocals monòdiques expressives espanyoles més amunt dites, el cant valencià es caracterisa principalment per una veu alta i projectada, per la busca d'una màxima claritat vocal i de dicció, i per la mesura i l'equilibri en l'ornamentació meslimàtica i en les actituts corporals. Dos estils melòdics són tradicionals: el cant pla—semiadornat—, més antic, base per a aprendre l'estil, i el cant requintat — clarament ornamental i en una tessitura més elevada —, sorgit en les darreres dècades del segle XIX i ya predominant en els anys 1920.
+== Les cantaes, les versaes i els balls ==