Cant d'albades
El cant d'albades (pronunciat albaes) és una variant del cant valencià d'estil, habitual en les festes de les poblacions rurals valencianes.
Es troba especialment viu actualment en les festes de la majoria de pobles de la Costera, encara que tradicionalment es troba present en gran part de les comarques valencianes, i en Peníscola o Benicarló (Baix Maestrat) o en la nit de Nadal en l'Alcora (l'Alcalatén).
Història
El cant d'albades prové de pràctiques musicals urbanes de carrer ya documentades en el sigle XIV, en les quals es dedicaven cançons a personages destacats.
És un ball que es realisava en molts pobles de la Costera per velar el cadàver d'un albat, que era un chiquet de menys de quatre anys, en la creença que aixina aniria al cel.
En uns temps caracterisats per la fam i la natalitat descontrolada, quan es moria un chiquet es dia «angelets al cel, mares descansades», ya que en una mateixa casa podien viure 8 o 9 fills i no es podia fer front a totes les seues necessitats.
El Puig de Santa Maria, poble de l'Horta Nort, té una tradició d'albades de les més antigues que es coneixen. És este poble bressol de famosos cantaors com Josep Bahilo o Emilio Luis, El Puig té una de les colles d'albades més rellevants de l'actualitat.
Vore també
- Cant valencià
- Cant valencià d'estil
- Maria Teresa Oller i Benlloch
- Enric Pastor Sanmiguel, "Pastoret"
- Pilar García Comeche, 'Pilareta'
- Associació d'Estudis del Cant Valencià