La sesta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Quadro de Joaquim Sorolla "La sesta", Museu Sorolla, Madrit

La sesta, és una obra del pintor valencià Joaquín Sorolla i Bastida pintada a l'oli sobre llenç en unes dimensions de 200 × 201 cm. Està datat en l'any 1911 i actualment es conserva en el Museu Sorolla de Madrit.

Descripció i característiques

Els moments d'oci familiars apareixen freqüentment reflectits en la pintura de Sorolla. Alguns quadros relacionats en esta llínea temàtica constituïxen verdaderes fites en el conjunt de la seua producció artística. En gran mida, dit alcanç respon a la llibertat expressiva que es permet Sorolla en este tipo de pintures concebudes casi expressament com a obres pròpies, llenços no destinats al mercat sino pensats per a formar part de la decoració del seu llar, integrats per tant en l'àmbit de la seua intimitat familiar.

La sesta és un d'estos casos i manifesta una franquea expressiva que dona mostres de la calitat del pintor en un moment de plena madurea. Front a l'estil més realiste i comedit que desplegarà en anys successius (mentres treballa en els grans panels de tema regionaliste destinats a l'Hispanic Society), Sorolla dona mostres d'alvançada modernitat en este llenç.

“La sesta” és una mostra de la calitat del pintor en un moment de plena madurea. Esta obra va ser pintada durant l'estància estiuenca de la família en Sant Sebastià. Les quatre figures pertanyen a la dòna del pintor, les seues dos filles i una prima d'estes. Tres d'elles dormen, mentres la quarta llig boca avall.

En un punt de vista en pronunciat picat, la llínea de l'horisó ha desaparegut. La distribució de les figures i el ritme ondulant de les pinzellades que sugerixen l'herba componen una escena de marcat dinamisme i d'accentuat desequilibri. A pesar de l'estatisme i la tranquilitat que en principi devia sugerir el tema i la reposada actitut de les figures, la mirada de l'espectador es veu impelida d'un costat a un atre, movent-se en zig-zag a un ritme vertiginós per tota la composició.

El tractament pictòric és divers en tota la superfície, adaptant-se als objectius que busca en cada zona. L'escena es compon a pur de llargues pinzellades en la zona de l'herba, mentres que en les figures recorre a una pintura casi matérica, de pinzellada carregada, en zones d'empast acusat que accentuen el volum dels rostres i els plecs dels seus llaugers vestits.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Costa Clavel, J.. Sorolla. 1974. p. 117; il.?; Catálogo de Pintura del Museo Sorolla (2002).
  • Granath, Olle; Sandström, Birgitte y Santa-Ana, Florencio de. Fran tva hva Zorn och Sorolla. 1991. pp. 97. Nº At. 159
  • Hernández Polo, José. Sorolla. 1973. p. 44; il. 4.
  • Pantorba, Bernardino de. La vida y la obra de Joaquín Sorolla. Estudio biográfico y crítico (1970). 1970. p. 148; il. 159. Nº Cat. 504
  • Rodríguez Alcalde, Leopoldo. Los maestros del impresionismo español. 1978. p. 149.
  • Santa-Ana, Florencio de. Catálogo de pintura del Museo Sorolla. Madrid: Ministerio de Cultura, 2009. pp. 367-368. Nº Cat. 1231
  • Santa-Ana, Florencio de. Guía del Museo Sorolla. 1980. p. 119.
  • Santa-Ana, Florencio de. Museo Sorolla (1991). 1991. pp. 124-125.
  • Santa-Ana, Florencio de. Museo Sorolla (1995). 1995. p. 84; il. 133.
  • Santa-Ana, Florencio de; et álii. El Museo Sorolla visita Valencia (adición). 2001. p. 19; il. p. 12. Nº Cat. 69
  • Santa-Ana, Florencio de; et álii. Mariano Benlliure y Joaquín Sorolla. Centenario de un homenaje. 2000. p. 261; il. p. 167. Nº Cat. 52
  • Santa-Ana, Florencio de; et álii. Sorolla - Zorn. 1992. pp. 67.
  • Santa-Ana; Álvarez-Ossorio, Florencio de. Museo Sorolla, Catálogo de Pintura. 2002. p. 477. Nº Cat. 2183
  • Santa-Ana; Álvarez-Ossorio Florencio de. Museo Sorolla. Catálogo de Pintura. 1982. p. 360; il.. Nº Cat. 1224
  • Santa-Ana; Álvarez-Ossorio Florencio de. Sorolla no Brasil. 2001. p. 71. Nº Cat. 54

Enllaços externs

Commons