Progressisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:55 9 març 2010 per Valencian (Discussió | contribucions) (Es lleven les referencies a l'articul en atres llengües. Aci no funcionen eixos enllaços i no es deuen de copiar.)
Anar a la navegació Anar a la busca

El progressisme agrupa doctrines filosòfiques ètiques i econòmiques de certes tendències polítiques relacionades en la voluntat d'instaurar un progrés social en reformes que perseguixen este fi.

El terme sorgix com a contraposició al de conservador; A diferència d'estos últims els progressistes pretenen erradicar tot vestigi de passat històric que puga resultar un llastre per a millorar la condició socioeconòmica de certs colectius socials. Els conservadors advoquen per alguna cosa semblant, pero inclinant-se per la defensa de certes tradicions i valors socials procurant conservar el patrimoni sociocultural.

El progressisme actual defén llibertats com: el feminisme, drets dels homosexuals, l'abort,la defensa de la terra, drets dels animals i el llaïcisme. També recolza la diversitat religiosa i l'immigració. L'ideologia progressista està molt estesa a nivell mundial, en especial Europa i Llatinoamèrica. Per a la propagació d'esta ideologia s'utilisen els mijos de comunicació massius.

Està basat en els principis ilustrats en els que es va basar la Revolució Francesa en 1789: Liberté, egalité et fraternité (llibertat, igualtat i fraternitat).

Context històric

D'esta manera els lliberals burguesos de l'Ilustració francesa van ser progressistes a ulls dels monàrquics partidaris del règim absolutiste. L'absolutisme fon deixant pas a monarquies i repúbliques més o menys constitucionals basades en una carta magna de principis fonamentals. Pero per a certs sectors de la societat estos canvis van continuar sent exigus. Els lliberals van canviar el paper i van passar a ser conservadors davant de les idees més revolucionàries.