Anar al contingut

Alejandro Sanz

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 06:47 7 jul 2026 per Admin (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - '@www' a 'www')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)


Alejandro Sánchez Pizarro[1] (Madrit, 18 de decembre de 1968),[2] conegut artísticamente com Alejandro Sanz, és un cantautor i compositor espanyol. Ha venut més de 25 millons de discs en tot lo món i ha guanyat 24 Grammys Llatins i 4 Grammys nortamericans. Aixina mateix, ha realisat colaboracions en diversos artistes nacionals i internacionals. És Fill Adoptiu de la ciutat de Càdis, en haver passat la seua infància en Algecires, ciutat de la qual va ser nomenat embaixador.[3] Va actuar en la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020, interpretant junt en atres tres artistes de fama internacional la cançó «Imagine» de John Lennon. Cada u d'estos artistes representava a un continent i Sanz era el representant d'Europa.

Va iniciar la seua carrera en 1989 en l'àlbum Els chulos són pa' cuidar-los, en el nom artístic d'Alejandro Magne. En 1991 va llançar el seu segon àlbum —i el primer oficialment com Alejandro Sanz— titulat Vivint corrents.

Alejandro ha experimentat, buscat i acomodat diferents estils. Despuix d'editar Si tu em mires (1993) i 3 (1995), va alcançar un èxit de masses a partir de 1997 en la publicació de Més, que incloïa senzills com I, ¿si fora ella?, Cor partío o Amiga meua, i es va convertir en el disc el més venut en l'història d'Espanya en dos millons de vendes en el país i quatre en l'exterior.[4] Sent ya una figura consolidada va donar el pas definitiu cap al mercat americà en L'ànima a l'aire (2000), un disc que deixava entrevore eixe canvi de sons flamencs, llatins i roqueros confirmats en No és lo mateix (2003) i El tren dels moments (2006).

En novembre de 2009 va eixir a la venda Paraís Express, que incloïa l'exitós dueto en l'artista nortamericana Alicia Keys cridat Looking for Paradise. En 2011, va complir vint anys en la música, a la que feya un tribut en el seu següent disc, publicat en 2012: La música no es toca, un àlbum de pop clàssic que seria el primer en la @discográfica Universal Music.

En 2015, Sirope, una mescla de pop, roc i funk demostrant versatilitat en les lletres i en els estils. En 2016, immers en el seu gira Sirope VIU va estrenar una colaboració en el cantant nortamericà Marc Anthony titulada Deixa que et bese. En el vigèsim aniversari del seu àlbum debut +ÉS+ se li va tributar un homenage en el estadi Vicente Calderón, en el que varen actuar distints artistes nacionals.

En 2019, va publicar #ElDisco, un àlbum que conta en 10 cançons i en colaboracions de Camila Cabell, Resident, Nicky Jam i Judit Neddermann. El disc i les seues cançons varen obtindre huit nominacions als Latin Grammy de les quals va guanyar tres. Aixina mateix, va guanyar el Grammy al Millor Àlbum de Pop Llatí.


En 2021 i en motiu dels seus trenta anys de carrera va publicar SANZ, produït per Alfonso Pérez i Javier Llima, en sons de música caribenya i flamenc, a modo de "resum" de la seua carrera.[5] L'àlbum va ser número un en Espanya i certificat platí en la seua primera semana en vendes sent un dels àlbums més venuts eixe any.[6]

  1. Plantilla:Cita lliure
  2. . Consultat el 6 d'abril de 2017.
  3. . Consultat el 2022-03-30.
  4. . Consultat el 2024-08-04.
  5. . Consultat el 21 de decembre de 2021.
  6. . Consultat el 10 de decembre de 2021.