Beyoncé

Revisió de 11:22 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Afegint categoria Cantants dels Estats Units)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Per a l'àlbum llançat en 2013 vore Beyoncé (àlbum).


Beyoncé Giselle Knowles-Carter (naixcuda Beyoncé Giselle Knowles; Houston, 4 de setembre de 1981),[1][2] coneguda monónimamente com Beyoncé (Plantilla:AFI-en),[3] és una cantant, compositora, productora, ballarina, actriu, directora, dissenyadora i empresària nortamericana.

En la seua ciutat natal es va presentar a diversos concursos de vora i ball quan era chiqueta i va botar a la fama a finals dels anys noranta com a vocaliste principal del grup femení de R&B, Destiny's Child. Dirigit pel seu pare, Mathew Knowles, es va convertir en un dels grups femenins en majors vendes de l'història. Durant la recessió del grup, Beyoncé va debutar en el cine en un paper en la película Austin Powers in Goldmember (2002) i més vesprada va llançar el seu àlbum debut Dangerously in Love (2003), el qual la va consagrar com a artiste soliste en tot lo món; va vendre 11 millons de còpies, va guanyar cinc premis Grammy i va contar en els senzills número un del Billboard Hot 100, «Crazy in Love» i «Baby Boy».

Despuix de la dissolució de Destiny's Child en 2005, Beyoncé va publicar el seu segon àlbum d'estudi, B'Day (2006), que contenia els èxits «Déjà Vu», «Irreplaceable» i «Beautiful Embolicar» junt a Shakira. A la seua volta va continuar en la seua carrera actoral. Va ser nominada al Globo d'Or en el seu paper protagónico en Dreamgirls (2006), i papers protagónicos en The Pink Panther (2006) i Obsessed (2009). El seu matrimoni en el raper Jay-Z i la seua actuació com Etta James en Cadillac Records (2008) varen influir en el seu tercer àlbum, I Am... Sasha Fierce (2008), que va vore el naiximent del seu alter ego, Sasha Fierce. Va obtindre el récort de major número de premis guanyats en una nit, sis premis Grammy en 2010, incloent cançó de l'any per «Single Ladies (Put a Ring on It)». Beyoncé es va prendre un descans de la música en 2010 i es va fer càrrec de la gestió de la seua carrera; el seu quart àlbum 4 (2011) va ser en un to més suau, explorant el funk dels anys 70, el pop dels anys 80, i el soul dels anys 90.[4]


El seu quint àlbum d'estudi, Beyoncé (2013), va ser aclamat per la crítica i es va distinguir dels seus llançaments anteriors per la seua producció experimental i l'exploració de temes més obscurs. El seu sext àlbum, Lemonade (2016) també va rebre l'aclamació dels crítics, els qui ho varen cridar la seua obra més personal i política fins a la data i es va convertir en el segon àlbum més venut de 2016 en tot lo món. Més vesprada va llançar Everything Is Love (2018), un àlbum colaboratiu en Jay-Z, acreditats conjuntament com The Carters. El seu sèptim àlbum, el més recent, Renaissance (2022) va obtindre aclamació universal de la crítica, i va ser est, l'àlbum que va vore a Beyoncé convertir-se en la màxima guanyadora de grammys en l'història. En Cowboy Carter (2024) va obtindre igualment una aclamació universal de la crítica i en est, va conseguir guanyar per primera volta l'àlbum de l'any en els premis Grammy de 2025, cosa que va causar molt revol i crítiques entre fans d'atres artistes nominats i músics del country, que varen desacreditar el seu àlbum, dient que no representava al gènero.[5]

Una autodenominada «feministe contemporànea»,[6] les cançons de Beyoncé es caracterisen a sovint per temes d'amor, les relacions i la monogàmia, aixina com la sexualitat i el empoderamiento femení. En l'escenari, les seues dinàmiques i altament coreografiadas actuacions han dut als crítics a aclamar-la com una de les millors artistes de la música popular contemporànea.cita requerida


A lo llarc d'una carrera que comprén 20 anys, ha guanyat 35 premis Grammy, ha venut prop de 200 millons de gravacions com a solista,[7] i atres 60 millons en Destiny's Child,[8][9] fent d'ella una de les artistes musicals en majors vendes en l'història.[10][11] La Recording Industry Association of America va reconéixer a Beyoncé com l'artista certificada número un dels Estats Units durant la década del 2000.[12][13]

En 2014 es va ubicar en el cim de la llista Celebrity 100 de Forbes, i es va convertir en l'artista negra millor pagada en l'història de la música. També va ser inclosa en la llista de la revista Clave de les 100 persones més influents del món en 2013 i 2014. El 14 de març de 2021 durant la cerimònia dels premis Grammy, va fer història en convertir-se en l'artista femenina més guardonada de l'història en un total de 28 premis. Eixe mateix any va ser inclosa en la llista dels 200 artistes més influents dels últims 25 anys per la publicació nortamericana Pitchfork.[14] En 2023, en la 65.ª edició dels Premis Grammy va rebre quatre guardons i es va convertir en la major guanyadora de premis en l'història en un total de 32 premis, superant al director d'orquesta Georg Solti que tenia en la seua haver 31.[15]

  1. «[1]», The Independent. Consultat el 9 de giner de 2011.
  2. «».
  3. Wells, John C.. «Beyoncé». John Wells's phonetic blog.
  4. . The Guardian. Consultat el 22 de decembre de 2011.
  5. . Consultat el 2023-09-14.
  6. . Rolling Stone. Consultat el 23 de maig de 2013.
  7. . Consultat el 2023-11-07.
  8. Plantilla:Cita publicació
  9. . NME. Consultat el 18 de juliol de 2014.
  10. . Billboard. Consultat el 21 d'octubre de 2012.
  11. «[2]», CBS. Consultat el 10 de giner de 2013 (en en).
  12. . Billboard. Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2012.
  13. Lamy Johnathan, Cara Duckworth, Liz Kennedy. . Recording Industry Association of America (RIAA). Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2012.
  14. . Consultat el 2021-10-04.
  15. . Consultat el 2023-02-06.