Carlos Arias Navarro

Revisió de 21:55 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

Carlos Arias Navarro (Madrit, 11 de decembre de 1908-Madrit, 27 de novembre de 1989), i marqués d'Arias Navarro, va anar un polític espanyol, president del Govern durant la dictadura franquista i la transició.

Era llicenciat en Dret, i va eixercir com notari i fiscal. Despuix del començ de la guerra civil espanyola, va tindre un destacat paper en la dura repressió que es va produir en Màlaga despuix de la seua invasió per part de les tropes franquistes, raó per la que va ser conegut com el «Carnicerito de Màlaga».[1]

Va ser governador civil de #León, Tenerife i Navarra, aixina com director general de Seguritat (1957-1965), alcalde de Madrit (1965-1973), ministre de la Governació (1973), últim president del Govern baixe el règim franquiste despuix de la interinidad de Torcuato Fernández-Miranda per l'assessinat de Carrero Blanco i primer de la monarquia de Juan Carlos I (1973-1976). Arias va ser acusat d'haver tolerat terrorisme d'Estat mentres va ser president del Consell de Ministres, en especial pels successos de Montejurra (1976).[2][3] Va dimitir l'1 de juliol de 1976; al sendemà li va ser otorgat el marquesado d'Arias Navarro.[4][5]

Els seus restants mortals es troben junt als de la seua esposa en el cementeri de Mingorrubio del barri madrileny d'El Pardo.

  1. Originalment el renom era «Carnicero de Màlaga» (Hugh Thomas: Història de la Guerra Civil Espanyola; 1976; p. 636) pero es va convertir en «Carnicerito» despuix de la publicació el 19 de maig de 1977 de l'artícul «Carlos Arias, Carnicerito de Màlaga» dins d'una série de semblances de personages polítics d'actualitat redactades en clau taurina pel periodiste Francisco Cerecedo i publicades en Diari 16, (Ignacio Fontes; Manuel Ángel Menéndez: El parlament de paper: La mirada gràfica, l'enfocament lliterari, 2004, p. 126.) que li va valdre al periodiste una querella presentada per Arias Navarro contra ell i contra Miguel Ángel Aguilar, director de la publicació. («Francisco Cerecedo». El País, 14 de juliol de 1977).
  2. . Consultat el 2025-06-23.
  3. . Consultat el 2025-06-23.
  4. Real Decret 1618/1976, de 2 de juliol; Publicat en el B.O.I. el 10 de juliol 1976.
  5. [1], ABC (11 de decembre de 2008)