John Gould
John Gould (14 de setembre de 1804 – 3 de febrer de 1881) va ser un naturaliste i ornitólogo anglés.
La Gould League en Austràlia du el seu nom en honor a les seues contribucions a l'ornitologia. La seua identificació dels pinzones de Charles Darwin va ser bàsica per al desenroll de la teoria de l'orige de les espècies.
Biografia
Gould va nàixer en Lyme Regis, Dorset, i era el fill d'un jardiner. Poc despuix del seu naiximent el seu pare va obtindre un lloc en una finca prop de Guildford, Surrey, i en 1818 va ser nomenat capataç dels jardins reals de Windsor. Gould va iniciar la seua formació com horticultor i va anar llavors quan es va convertir en un expert en taxidermia.
En 1824 va iniciar un negoci de taxidermia en Londres i les seues habilitats li varen dur a ser el primer conservador del museu de la Zoological Society of London en 1827.
El seu treball li va posar en contacte en els millors naturalistes d'Anglaterra i també l'oportunitat de ser el primer en vore les noves coleccions d'aus que aplegaven a la Societat.
En 1830 va aplegar una colecció d'aus del Himalaya, de les quals moltes no s'havien descrit en anterioritat. Gould va publicar estes aus en A Century of Birds from the Himalayas (1830–1832). El text va ser escrit per Nicholas Aylward Vigors i les ilustracions eren #litografia de la dòna de Gould, Elizabeth. Este treball va ser seguit per quatre més en els sèt anys següents, en sexts del propi Gould i editats per Edwin Prince. Algunes de les ilustracions eren d'Edward Lear.
Quan Charles Darwin va presentar els #espècimen d'aus i mamífers arreplegats durant el seu viage en el Beagle a la Geological Society of London en la seua reunió del 4 de giner de 1837, les aus varen ser entregades a Gould per a la seua identificació. Despuix de treballar en això, en la següent reunió del 10 de giner va informar que les aus de les Illes Galápagos que Darwin pensava que eren merles, picogordos i pinzones, eren en realitat "una série de pinzones tan particulars" com para "formar un grup enterament nou, que contindria dotze espècies". L'història va aplegar als periòdics. En març Darwin i Gould es varen trobar de nou, descobrint que el "chochín de Galápagos" de Darwin era en realitat una atra espècie de pinzón i que les seues "mockingbirds" que havia arreplegat en cada illa eren en realitat espècies separades i no variacions, en parents en la Sudamérica continental.
Posteriorment Gould va informar que el menut ñandú del sur que havia segut salvat d'un sopar de Nadal era una espècie nova que va cridar Rhea darwinii, en un territori que es solapaba parcialment en els el dels ñandús del nort. Darwin no s'havia molestat en etiquetar els seus pinzones indicant l'illa de procedència, pero atres membres de l'expedició varen tindre més cuidat. Darwin va buscar els #espècimen arreplegats pel capità Robert FitzRoy i per la tripulació. A partir d'ells va ser capaç d'establir que cada espècie era única de certes illes, #lo que va supondre un important pas en el desenroll de la teoria de l'evolució.
En 1838 el matrimoni Gould va embarcar cap a Austràlia en el propòsit d'estudiar les aus del país i ser els primers en publicar un llibre sobre el tema. Junt en ells va ser el naturaliste John Gilbert. Varen aplegar a Tasmania en setembre, coneixent al governador John Franklin i a la seua dòna. Gould i Gilbert varen arreplegar eixemplars en l'illa.
En febrer de 1839 Gould va embarcar cap a Sídney, deixant a la seua dòna embarassada en els Franklins. Gould va viajar fins a l'estació del seu cunyat en Yarrundi, amprant temps en buscar Ptilonorhynchidae en el Liverpool Range. En abril va tornar a Tasmania per al naiximent del seu fill. En maig va embarcar cap a #Adelaida per a conéixer a Charles Sturt, que s'estava preparant per a una expedició al riu Murray. Gould va arreplegar #espècimen en les montanyes de la cadena Mount Lofty i en Murray Scrubs, tornant a Hobart en juliol. Despuix va viajar en la seua dòna a Yarrundi. Varen tornar a Anglaterra en maig de 1840.
El resultat del viage va ser The Birds of Austràlia (1840–1848). El llibre incloïa siscentes làmines en sèt volums, trescentes vintihuit de les espècies eren noves per a la ciència i varen ser batejades per Gould. També va publicar A Monograph of the Macropodidae, or Family of Kangaroos (1841–1842) i The Mammals of Austràlia (1849–1861).
Despuix de la mort de la seua dòna en 1841 els llibres de Gould varen ser ilustrats per distints artistes incloent a Henry Constantine Richter, William Matthew Hart i Joseph Wolf.
Durant la seua carrera professional Gould va sentir un especial interés pels colibríés. Va acumular una colecció de trescentes vint espècies, que va exhibir en la Gran Exhibició de 1851. A pesar del seu interés Gould mai hi havia vist un colibrí viu.
En maig de 1857 va viajar als Estats Units en el seu segon fill Charles. Va aplegar a Nova York abans de la temporada per a vore colibríes en la ciutat; i el 21 de maig en els jardins Bartram de Filadèlfia va poder vore el seu primer colibrí viu (Archilochus colubris). Despuix va continuar el seu viage a Washington a on va poder vore un gran número d'ells en els jardins del Capitolio. Gould va intentar aplegar a Anglaterra en eixemplars vius pero sense saber les condicions necessàries per a mantindre'ls en vida lo màxim que va poder mantindre'ls varen ser dos mesos. Gould va publicar el seu Monograph of Trochilidae en 1861.
La Gould League, fundada en Austràlia en 1909, va ser cridada aixina en el seu honor. Esta organisació dona a molts australians la seua primera introducció a les aus, junt en educació ecològica i ambiental. Un dels seus més importants patrocinadors és la Royal Australasian Ornithologists Union (ara coneguda com Birds Austràlia).
Algunes publicacions
- Font: [enllaç trencat]
- john Gould. The birds of Àsia. 1850-83 7 vols. 530 planches. Artistes: J. Gould, H. C. Richter, W. Hart, J. Wolf. Litógrafos: H. C. Richter, W. Hart. Parts 33-55 completades post mortem, per R. Bowdler Sharpe. Vol VI : artiste i litógrafo: W. Hart
- -----------------. The birds of Austràlia. 1840-48. 7 vols. 600 planches. Artistes: J. Gould, I. Gould, litógrafo: I. Gould
- -----------------. The birds of Austràlia; Supplement 1851-69. 1 vol. 81 planches. Artistes: J. Gould, H. C. Richter; litógrafo: H. C. Richter
- -----------------. The Birds of Great Britain; 1862-73. 5 vols. 367 planches. Artistes: J. Gould, J. Wolf, H.C. Richter, W. Hart; litógrafos: H. C. Richter, W. Hart
- -----------------. The Birds of Great Britain; 1862-73. 5 vols. 367 planches. Artiste: J. Wolf; litógrafo: H. C. Richter
- -----------------. The birds of New Guinea and the adjacent Papuan Islands, including many new species recently discovered in Austràlia; 1875-88. 5 vols. 300 planches. Parts 13-25 completades postmortem per R. Bowdler Sharpe. Artistes: J. Gould, W. Hart; litógrafo: W. Hart
- -----------------. A monograph of the Odontophorinae, or partridges of America; 1844-50 1 vol. 32 planches. Artistes: J. Gould, H. C. Richter; litógrafo: H. C. Richter
- -----------------. A monograph of the Ramphastidae, or family of toucans; 1833-35. 1 vol. 34 planches. Artistes: J. Gould, I. Gould, I. Lear, G. Scharf; litógrafos: I. Gould, I. Lear;
- Edició de 1854. Totes les planches atribuïdes a John Gould i H. C. Richter
- -----------------. A monograph of the Trochilidae, or family of humming-birds Supplement. Va completar post mortem R. Bowdler Sharpe; 1880-87. 5 parts. 58 planches. Artistes: J. Gould, W. Hart; litógrafo: W. Hart
- -----------------. A synopsis of the birds of Austràlia, and the adjacent islands. 1837-38 1 vol. 73 planches. Artiste i litógrafo: I. Gould
Honors
Moltes espècies li varen ser dedicada a John Gould :
- Nicholas Aylward Vigors (1785-1840) en 1831, Aethopyga gouldiae
- René Primevère Lesson (1794-1849) en 1832, Lophornis gouldii
- Johann Natterer (1787-1843) en 1837, Selenidera gouldii
- Philip Lutley Sclater (1829-1913) en 1857, Euphonia gouldi
[[Categoria:Autodidactas d'Anglaterra ]] [[Categoria:Fallits en 1881 ]] [[Categoria:Fallits en Londres ]]