Pipreola squamipectus
El fruter pechirrojo norteño (Pipreola squamipectus),[1] és una espècie –o la subespecie Pipreola frontalis squamipectus, depenent de la classificació considerada– d'au paseriforme de la família Cotingidae pertanyent al gènero Pipreola. És nativa dels Vages del noroccidente d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
Es distribuïx per la pendent oriental dels Vages des del nort d'Equador (Napo) cap al sur fins al nort de Perú (al sur fins a San Martín).[2]
El hàbitat natural d'esta espècie és el nivell mig i el subdosel de selves humides montanas, més rarament és trobada en les vores,[2] principalment entre 1000 i 2300 m d'altitut.
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie P. squamipectus va ser descrita per primera volta pel ornitólogo nortamericana Frank Michler Chapman en 1925 baix el nom científic de subespecie Euchlornis frontalis squamipectus; la localitat tipo és: «Zamora, este d'Equador».[2]
Etimologia
El nom genèric femení «Pipreola» és un diminutivo del gènero Pipra, demostrant alguna afinitat entre els mateixos; i el nom de l'espècie «squamipectus», es compon de les paraules del llatí «squama» que significa ‘escama’, i «pectus, pectoris» que significa ‘pit’.[3]
Taxonomia
La present espècie és tractada com una subespecie del fruter pechirrojo (Pipreola frontalis), a pesar de que autors anteriors ya alçaven la possibilitat de que anaren dos espècies diferents;[4] Les classificacions Aus del Món (HBW) i Birdlife International (BLI) la consideren com a espècie separada en base en diferències de plomall i, aparentment, significatives diferències de vocalisació, pero estes últimes no suficientment documentades.[2] No obstant, açò no ha segut encara adoptat per atres classificacions.[5][6] És monotípica.
Les principals diferències apuntades per HBW per a justificar la separació són: el macho presenta el roig de l'alt del pit més restringit i no ho presenta en la part baixa del pit i els flancs més fortament verts; la femella presenta les parts inferiors fortament escamadas i no estriado-escamadas i no presenta el mentó i l'alt de la gola de color groc taronja, tampoc la #front com a voltes P. frontalis; el macho presenta la corona i els costats del cap de color vert més lluent i més profunt llaugerament teñir de azulado; les puntes blanques de les plomes secundàries prou més òbvies; la coa és més curta; la vora és, aparentment, molt diferent, pero en base en registres insuficientment documentats, que seran una forta evidència si confirmats.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 <cite style="font-style:normal" id="CITAREFdel Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M.2016">del Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit: Lynx Edicions and BirdLife International.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Pipreola squamipectus en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Pipreola , p. 308; squamipectus, p. 363»
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, ORD edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN ISBN 978-0-292-71748-0. «Pipreola frontalis, p. 506, làmina 68(8)»
- ↑ Plantilla:EBird/Clements
- ↑ IOC World Bird List: Cotingas, manakins, tityras, becards