Pipreola chlorolepidota
.jpg)
El fruter gorgirrojo[1] (Pipreola chlorolepidota), també denominat fruter pigmeo (en Colòmbia), fruter golifuego (en Equador), fruter gola de fòc (en Perú) o granicera gola en flames,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Cotingidae pertanyent al gènero Pipreola. És nativa dels Vages del noroest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
Es distribuïx per la pendent oriental dels Vages des del sur de Colòmbia (surest de Cauca, oest de Caquetá) cap al sur per Equador fins al centre i surest de Perú (al sur fins a Pasco, també hi ha registres aïllats fins a l'extrem est de Puno).[3]
Esta espècie és considerada poc comuna, més rara cap al sur, en el seu hàbitat natural, els nivells mig i baix del bosc humit de les montanyes baixes i piedemonte oriental dels Vages, localment en les terres baixes adjacents,[4] entre els 250 i 1600 m d'altitut.[5]
Descripció
Medix en promig 13 cm de llongitut. El seu iris és blau o blanc grisáceo; el pico és de color salmón en el macho, negruzco en la femella; les pates anaranjadas. El cap i esquena són verdes, en el macho gola i la part superior del pit és de color roig escarlata lluent, l'abdomen vert que es va tornant groguenc cap a avall de la pancha. La femella presenta un abdomen en #coloració verdes i groguenques sense uniformitat i el pit vert intens.[4]
Comportament
Busca aliment en el dosel del bosc i en el sotobosque, freqüentment en bandadas mixtes en companyia d'atres espècies de pardals.[5]
Estat de conservació
El fruter gorgirrojo havia segut calificat com «espècie casi amenaçada» per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), per la sospita de que la seua població total, encara no quantificada, estava en moderada decadència per la pèrdua d'hàbitat; no obstant en nova evaluació en 2022, va ser calificada com «preocupació menor».
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie P. chlorolepidota va ser descrita per primera volta pel ornitólogo britànic William Swainson en 1838 baix el mateix nom científic; la localitat tipo és «veïnat de Moyobamba, Sant Martín, Perú».[2]
Etimologia
El nom genèric femení «Pipreola» és un diminutivo del gènero Pipra, demostrant alguna afinitat entre els mateixos; i el nom de l'espècie «chlorolepidota», es compon de les paraules del grec «χλωρος khlōros» que significa ‘vert’, ‘groc’ i «λεπιδωτος lepidōtós » que significa ‘en escamas’.[6]
Taxonomia
Està hermanada com Pipreola frontalis. És monotípica.[3]
Referències
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 24 de febrer de 2016. P. 491.
- ↑ 2,0 2,1 Fruter Gorgirrojo Pipreola chlorolepidota Swainson, 1838 en Avibase. Consultada el 24 de febrer de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 Pipreola chlorolepidota en Birds of the World.
- ↑ 4,0 4,1 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Pipreola chlorolepidota, p. 506, làmina 68(9)»
- ↑ 5,0 5,1 Restrepo, C.; Salaman, P. & Cuervo, A.M. (2002) «Pipreola chlorolepidota»; L.M. Renjifo, A.M. Franco, J.D. Amaya, G.H. Kattan & B. López–Lanús (eds.) Llibre Rojo d'Aus de Colòmbia: 354–355. Bogotà: Institut Alexander von Humboldt.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Pipreola , p. 308; chlorolepidota, p. 103»