Pipreola frontalis

El fruter pechirrojo (Pipreola frontalis),[1] també conegut com a fruter pechiescarlata (en Equador), fruter de pit escarlata (en Perú), granicera de pit roig o fruter pechirrojo sureño,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Cotingidae pertanyent al gènero Pipreola. Alguns autors sostenen que la #present es dividix en dos espècies separades. És nativa dels Vages de l'occident d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
Es distribuïx per la pendent oriental dels Vages des del nort d'Equador al nort de Perú i des del centre de Perú fins al centre de Bolívia.[3]
Esta espècie és considerada poc comuna en la seua hàbitat natural: el nivell mig i el subdosel de boscs montanos, principalment entre 1100 i 2000 m d'altitut.[4]
Descripció
L'espècie, a l'igual d'atres fruters (Pipreola), és un membre regordete i de coa grossa de la família Cotingidae.[5] Aplega a medir 15,5 a 16,5 cm de llongitut;[4] el seu pes varia des de 39,5 a 45,3 g, en un promig de 42,4 g.[6] L'espècie és sexualment dimorfe; el macho és considerablement més colorit que la femella.[5] Abdós sexes tenen les parts superiors de color vert lluent, en puntes estretes groguenques fins a les plomes terciarias.[5] La gola del macho i la part superior del pit són de color roig lluent (menys colorit en P. f. squamipectus que en P. f. frontalis), mentres que les parts inferiors de la femella són de color groc en tons o taques verdes. Els seus peus són de color rosa o taronja.[7]
Comportament
Alimentació
Com el seu nom indica, el fruter pechirrojo menja principalment frutas, que arreplega mentres aguaita a alimentar-se o, en menor freqüència, mentres s'encaramalla.[4]
Vocalisació
Les vocalizaciones de l'espècie són generalment breus, de to alt i poc freqüents. La vora del macho de P. f. squamipectus és agut i ascendent, transcrito com un «psii»[5] o «tsuiit», mentres que la vora del P. f. frontalis macho és extens i més complex —un fi i fort gorjeo que es convertix en un chiulit descendent, transcrito com un «tu'tu'tu'tu'tu'tu'tsiiiir». La seua cridada és un agut «psit».[7]
Estat de conservació
La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) classifica al fruter pechirrojo com «espècie baix preocupació menor», en funció de la seua gran distribució i el seu estatus com una espècie prou comuna dins de la seua distribució. No obstant, el tamany de la seua població mai ha segut quantificat, i es creu que està disminuint.
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie P. frontalis va ser descrita per primera volta pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1859 baix el nom científic Euchlornis frontalis; la localitat tipo és «Samaipata, Santa Creu, Bolívia».[3] El espècimen tipo és mantingut per l'Acadèmia de Ciències Naturals de la Universitat Drexel, en Filadèlfia.[8]
Etimologia
El nom genèric femení «Pipreola» és un diminutivo del gènero Pipra, demostrant alguna afinitat entre els mateixos; i el nom de l'espècie «frontalis», en llatí significa ‘frontal’.[9]
Taxonomia
L'espècie està cercanamente relacionada en el fruter pigmeo (Pipreola chlorolepidota), pero es troba en #elevació majors.[10]
Les classificacions Aus del Món (HBW) i Birdlife International (BLI) consideren a la subespecie P. f. squamipectus, com a espècie separada de la nominal: el fruter pechirrojo norteño (Pipreola squamipectus), en base en diferències de plomall i, aparentment, significatives diferències de vocalisació, pero estes últimes no suficientment documentades.[11]
Subespecies
Segons les classificacions Clements Checklist/eBird,[12] i del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[13] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Pipreola frontalis squamipectus (Chapman, 1925) – pendent oriental dels Vages des del nort d'Equador (Napo) cap al sur fins al nort de Perú (al sur fins a San Martín).
- Pipreola frontalis frontalis (P.L. Sclater, 1859) – pendent oriental des del centre de Perú (al sur des de la cordillera Blava i cerros del Sira) cap al sur fins al centre de Bolívia (oest de Santa Creu).
Referències
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el .
- ↑ Fruter Pechirrojo Pipreola frontalis (Sclater, PL, 1859) en Avibase. Consultada el 13 de maig de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Pipreola frontalis en Birds of the World.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Pipreola frontalis, p. 506, làmina 68(8)»
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 (2001) The Birds of Equador (en en), Londres: Christopher Helm, p. p.543, 545. ISBN 978-0-7136-6117-0.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFDunning, Jr.2007">Dunning, Jr. (2007). CRC Handbook of Avian Body Masses, Segona edició (en en), Boca Rata: CRC Press, p. 287. ISBN 978-1-4200-6445-2.
- ↑ 7,0 7,1 (2007) Birds of Peru (en en), Londres: Christopher Helm, p. 492. ISBN 978-0-7136-8673-9.
- ↑ . Academy of Natural Sciences of Drexel University. Archivat des d'el original, el 19 de decembre de 2013. Consultat el 19 de decembre de 2013.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Pipreola , p. 308; frontalis, p. 165»
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSibley1990">Sibley (1990). Distribution and Taxonomy of Birds of the World (en en), New Haven: Yale University Press, pp. 371-372.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFdel Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M.2016">del Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit: Lynx Edicions and BirdLife International.
- ↑ Plantilla:Clements v2017
- ↑ IOC World Bird List: Cotingas, manakins, tityras, becards