Bibimys labiosus
La rata de hocico rosat brasiler (Bibimys labiosus) és una espècie de rosegador del gènero Bibimys de la família Cricetidae. Habita en el centre-este de Sudamérica.[1]
Taxonomia
Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1887 pel zoólogo H. Winge, en el nom científic de Scapteromys labiosus.[2] En 1966 va ser transferit a Akodon (Akodon labiosus).[3] Elio Massoia ho va transferir a Bibimys en 1980.[4]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: prop de Lagoa Santa, Mines Gerais, Brasil. L'espècie va ser descrita sobre la base de restants fòssils exhumats de depòsits del Pleistoceno d'una cova, per #lo que molt temps es va pensar que estava extinta, no obstant encara sobreviu en la regió de Mines Gerais.[5][6]
Distribució geogràfica
Este rosegador es distribuïx de manera endèmica en la selva atlàntica del surest de Brasil.[7] També va ser citat en la província de Missions (nordest de la Argentina), si ben registres del gènero en l'ecosistema dels camps del sur misionero que voregen la selva atlàntica, varen ser assignats a una atra espècie: Bibimys chacoensis (Shamel, 1931).[8]
Conservació
Segons la organisació internacional dedicada a la conservació dels recursos naturals Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), al no posseir majors perills, sobreviure en fragments de selva secundària i viure en algunes àrees protegides, la va classificar com una espècie baix “preocupació menor” en la seua obra: Llesta Roja d'Espècies Amenaçades.
Referències
- ↑ Massoia, I. (1979). Descripció d'un gènero i espècie nous: Bibimys torresi (Mammalia - Rodentia - Cricetidae - Sigmodontinae - Scapteromyini). Physis Seccion C els Continents i els Organismes Terrestres C 38 pp 1-7.
- ↑ Winge, H. (1887). Jordfundne og nulevende Gnavere (Rodentia) fra Lagoa Santa, Mines Geraes, Brasilien. I Museu Lundii 1:1-200.
- ↑ Hershkovitz, P. (1966). South American swamp and fossorial rats of the scapteromyine group (Cricetinae, Muridae) with comments on the glans penis in murid taxonomy. Zeitschrift für Saügetierkdunde 31: 81-149.
- ↑ Massoia, I. (1980) L'estat sistemàtic de quatre espècies de cricétidos suramericans i comentaris sobre atres espècies congenéricas. Ameghiniana 17:280287.
- ↑ Paglia, A. P., P. De Marco, F. M. Costa, R. F. Pereira, and G. Lessa. (1995). Heterogeneidade estrutural i diversidade de pequenos mamífers em um fragment de mata secundária de Mines Gerais, Brasil. Revista Brasileira de Zoologia 12: 67-79.
- ↑ Musser, G. G. and M. D. Carleton (2005). Superfamily Muroidea. pp. 894–1531 in Mammal Species of the World a Taxonomic and Geographic Reference. D. I. Wilson and D. M. Reeder eds. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
- ↑ Chébez, Juan Carlos (2009). Atres que es van. Fauna argentina amenaçada, 1ª edició (en espanyol), Buenos Aires: Albatros, pp. 552. ISBN 978-950-24-1239-9.
- ↑ D'Elia, G., Lluna, L., Gonzales, I. M. and Patterson, B. D. (2005). On the Sigmodontinae radiation (Rodentia, Cricetidae): An appraisal of the phylogenetic position of Rhagomys. Molecular Phylogenetics and Evolution 38: 558-564.