Tapirus terrestris aenigmaticus
Tapirus terrestris aenigmaticus és la denominació científica d'una de les subespecies en que es dividix la espècie Tapirus terrestris, un mamífer perissodàctil del gènero Tapirus de la família dels tapíridos, denominada popularment com «tapir suramericà», «tapir de les terres baixes», o «tapir amazónico». Esta subespecie es distribuïx en el centre de Sudamérica. Entre els seus noms comuns posseïx els de: tapir, anta, o danta.
Distribució
Esta subespecie es distribuïx en la regió amazónica occidental, des de l'alvertent oriental de la cordillera oriental del surest de Colòmbia, l'est d'Equador, fins al Perú nororiental.
Taxonomia
Esta subespecie va ser descrita, originalment com una bona espècie, pel naturaliste i zoólogo anglés John Edward Gray en l'any 1872,[1] basat en diferències craneals i de la seua morfologia externa i interna.[2]
El material tipo és un cràneu d'un eixemplar inmaduro, el BM, 72.1.24.9-10 (1577 f), colectado per Clarence Buckley. Sobre la localitat tipo s'indica: "Sunia", Cordillera Oriental, Equador, pero casi en tota seguritat és: Macas, a l'est d'Equador.[3]
En l'any 1954 Hershkovitz va incloure al tàxon en Tapirus terrestris,[4] en tractar-se d'un cràneu inmaduro, els que tendixen a presentar la caixa craneana de forma més globular, encara que la pell associada mostraria característiques diferenciables que semblen aproximar-la a la d'alguns eixemplars jovenils de T. pinchaque, de la mateixa manera que la falta de la cresta sagital (la que en T. terrestris es forma en l'etapa fetal). El colector va notificar que l'eixemplar va ser caçat junt a una femella adulta; Gray va posar en dubte esta afirmació, i a este últim eixemplar la aditentificó com: Tapirus leucogenys, una atra nova espècie a la qual també pertanyia tot un lot caçat pel mateix colector. Esta femella presentava el pelaje superior i inferior dels llavis de color blanc —característica també present en T. pinchaque— pero no posseïa les restants característiques d'eixa espècie.[5]
- Sinonímia
La sinonímia d'este tàxon és la següent:[6][7]
- Tapirus aenigmaticus Gray, 1872
- Tapirus terrestris ecuadorensis (Gray, 1872) —Macas, en l'est d'Equador—
- Tapirus ecuadorensis Gray, 1872
- Tapirus terrestris peruvianus (Gray, 1872) —Perú—
Conservació
La reducció del seu hàbitat natural i la caça sense control són les principals causes de la seua reculada numèrica. Li és indispensable per a poder sobreviure la conservació de grans àrees naturals.
Hàbitat
Esta subespecie habita, generalment associada a cursos fluvials o zones pantanosas, en selves, boscs humits o densos, i vegetació herbácea alta en sabanes, en altituts des del nivell de la mar fins als 2000 m s. n. m.
Costums
- Hàbits
Es tracta d'un tàxon d'hàbits solitaris o llimitat a menuts grups familiars, els que ampren per als seus contactes entre la densa vegetació un chiulit de to alt.
Delimita el seu territori per mig de piles d'excrements, l'orinat localisat, i la marcació olfativa de branques per mig de glándulas facials.
- Alimentació
Posseïx llocs de descans i uns atres d'alimentació; es trasllada entre ells per mig de l'us de senderes. S'alimenta en el crepúscul o durant la nit. La seua dieta és herbívora; ampra el seu #probòscide (nas mòvil) per a agarrar el seu aliment, el qual consistix principalment en fulls, fruts, etc.
- Predadores
Els seus principals predadores són el yaguareté (Panthera onca) i el puma (Puma concolor). A ells se suma el ser humà, puix esta espècie és caçada per a servir d'aliment o com a trofeu de caça deportiva.
- Reproducció
Pare només una crío (d'entre 4 i 7 kg) després d'una gestació d'entre 392 i 405 dies. El seu color és diferent al dels adults: sobre una base de castanyer obscur presenta motas i bandes llongitudinals de color blanc; esta librea la mantindrà fins als 8 mesos. Per 10 o 11 mesos la crío viu junt a la mare, fins que esta té una nova trobada sexual en un macho (les còpules ocorren cada 2 anys); en eixe moment la crío passa a ser independent, alcançant la seua madurea sexual als 2 anys en el cas de les femelles i als 4 quan es tracta dels machos.[8][9]
Vore també
Referències
- ↑ Gray, J. I. (1872). Proc. Zool. Soc. London, p. 490, pi. 22, fig. 1.
- ↑ Padilla M. and R. Dowler (1994). Tapirus terrestris. Mammalian species 481:1-8.
- ↑ Lydekker (1916). Catalogue of the ungulate mammals in the British Museum (Natural History), vol. 5, p. 44.
- ↑ Hershkovitz, P. (1954). Mammals of northern Colòmbia. Preliminary report no. 7: tapirs (genus Tapirus), with a systematic review of American species. Proceedings of the United States National Museum 103:465–496.
- ↑ (2013).Journal of Mammalogy.94(6)
- 1331-1345.
- ↑ . Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2013. Consultat el 5 de març de 2013.
- ↑ Plantilla:MSW3
- ↑ 1992. Mammals of the Neotropics. The Southern Cone. Volume 2. The University of Chicago Press.
- ↑ Brooks D. & J. F. Eisenberg (1999). Estat i biologia dels tapires neotropicales: perspectiva general. pp. 409-414, en: Maneig i conservació de la fauna selvada en Amèrica Llatina (T. G. Fang, O. L. Montenegro i R. I. Bodmer, eds.). Institut d'Ecologia, La Pau, Bolívia.