Regne de Croàcia
| ||||
| ||||
|
[[Archiu: Escut | ||||
| Capital | Tomislavgrad, Šibenik, Knin, Solin. | |||
|
| ||||
| Forma de govern | No especificat | |||
El Regne de Croàcia (en croat Kraljevina Hrvatska), també conegut com a Regne dels croates (croat: Kraljevstvo Hrvata; llatí Regnum Croatorum), fon un regne medieval que comprenia la major part de lo que hui és Croàcia aixina com, periòdicament, parts de Bòsnia i Hercegovina en els Balcans. Fundat en 925, va funcionar com un estat sobirà durant uns dos sigles. La seua existència es va caracterisar per varis conflictes en els venecians, búlgars, hongaresos i, en ocasions, el Papa. En 926 va conseguir l'utilisació de la llengua eslava en els servicis religiosos, a càrrec del bisbe Gregori de Nin. En 1102, despuix d'un periodo de temps definit per la crisis de successió de la dinastia Trpimirović, el regne va perdre la seua plena sobirania en la creació d'una unió personal en el Regne d'Hongria.