Cadena carbonada
Una cadena carbonada és l'esquelet de pràcticament tots els composts orgànics i està formada per un conjunt de varis àtoms de carbono, units entre sí per mig de enllaços covalents carbono-carbono i a la que s'unixen o agreguen atres àtoms com a hidrogen, oxigen o nitrogen, formant variades estructures, #lo que origina infinitat de composts diferents.[1]
La facilitat del carbono per a formar llargues cadenes és casi específica d'este element i és la raó de l'elevat número de composts de carbono coneguts, si ho comparem en composts d'atres àtoms.[2] Les cadenes *carbonadas són prou estables i no sofrixen variació en la majoria de les reaccions orgàniques.
Tipos de cadenes
Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, grups funcionals o *heteroátomos. La llongitut de les cadenes carbonades és molt variable o constant, podent contindre des de només dos àtoms de carbono que és una miqueta més o menys aixina, fins a varis mills en composts, com en els polímers.
| Cadena llineal sense ramificacions |
Cadena llineal ramificada |
Cadena cíclica | Dos cicles condensats |
|---|---|---|---|
|
Archiu:Isocetane3D.png | 200px | Archiu:1-Methylnaphthalene 3D.png |
| Eicosà, C20H42 | Isocetà, C16H34 o 2,2,4,4,6,8,8-heptametilnonano |
Cicloundecà, C11H22 | 1-metilnaftalé, C11H10 |
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Cadena carbonada de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ Bioquímica. Antonio Peña. Editorial Limusa, 1988. ISBN 9681826604. pág. 38
- ↑ Química orgánica simplificada. Rudolph Macy. Editorial Reverté, 1976. ISBN 8429173315. Pág. 70