Signifer

Revisió de 20:37 21 feb 2019 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' mitan del ' a ' mitan ')

El signifer era en les unitats d'infanteria de l'eixèrcit romà un suboficial encarregat de portar el signum o ensenya de cada centúria.

Erro al crear miniatura:
Relleus de l'Arc de Constantí en Roma, en els quals s'aprecia la presència de varis signifers portant varis signa de centúries.

La seua categoria era la de mills principalis i era elegit pel seu valor, domini de l'ofici militar i honradea. Per això, també se li encomanava la custòdia de la caixa d'aforros de la seua centúria, que, unida a les del restant de les centúries, es custodiava en el aedes o capella dels principia del campament de l'unitat, capella en la qual es trobaven els estandarts de cada legió o cohorte auxiliar quan no eixien les tropes al camp.

Dins de cada centúria, el signifer depenia del centurio a través del optio. Podia ascendir a optio o be, en les legions a aquilifer o portador del aquila, la principal ensenya de l'unitat, o a imaginifer, portador del retrat de l'emperador, i en les unitats auxiliars a vexillarius o portador del vexillum o bandera de l'unitat.

Els signifers a soles varen desaparéixer en la dissolució de l'eixèrcit romà, en el sigle V en occident, i baix Justinià en orient.

Equipament

Archiu:CILXIII8090.JPG
Epitafi de Pintaius Pedicili F, que va ser signifer de la Cohors V Asturum a mitan sigle I.

Un signifer utilisava un equip similar al d'atres soldats, pero es distinguia d'ells en alguns detalls, i aixina el seu equip durant l'Alt Imperi constava de:

  • el signum o estandart de la centúria, que estava format per un asta de fusta decorada en discs metàlics o phalerae, que podien indicar be el número de la centúria de la cohorte -d'un a sis- be les condecoracions colectives obtingudes per la centúria, un cartell en el qual indicava l'unitat a la qual pertanyia -p. eix.- COH IV PRAET, LEG XX VV, COH V AST-, i culminava en una llança en les unitats auxiliars o en una mà oberta o signum en les legions i cohortes pretorianes.
  • un elm recobert en una pell d'animal totèmic com el llop -lo més corrent- un orso, un rabosot o un lleó -animal d'Hércules-, i este tipo de caixco era específic dels signifers
  • un subarmalis de cuiro
  • una lorica hamata de ferro
  • un gladius en la seua baïna a la dreta
  • brachae o pantalons de llana
  • caligae o botes clauetejades en la sola

Vore també

Bibliografia

  • Y. Le Bohec, El ejército romano: instrumento para la conquista de un imperio, Ed. Ariel, Barcelona, 2004, ISBN 84-344-6723-2 978-84-344-6723-1
  • A. Goldsworthy, El ejército romano, Ed. Akal, Madrit 2005, ISBN 84-460-2234-6, 978-84-460-2234-6