Jaime Siles
Jaime Siles Ruiz (Valéncia, 16 d'abril de 1951), és un escritor, poeta, filòlec, crític lliterari, traductor i catedràtic de filologia clàssica valencià.
Jaime Siles formà part del grup Los novísimos, determinant en la poesia espanyola a partir de 1970. Encara que ya havia publicat alguns poemes en revistes i plaquetes, es va donar a conéixer sobretot en el seu llibre Cànon. La seua joventut fon un verdader afany per ampliar els seus coneiximents. Políglota, erudit i humaniste, ha desenrollat la seua llabor intelectual en numerosos àmbits de la cultura com a crític de lliteratura, art i teatre. Com a especialiste en cultura clàssica, ha destacat en l'àmbit de la Filologia Clàssica per les seues investigacions sobre les llengües prerromanes de la península ibèrica, el llatí prelliterari i arcaic, la lliteratura llatina d'época clàssica i la seua pervivéncia en la modernitat. Atres camps seus d'investigació han segut la poesia del barroc i la poesia espanyola del sigle XX, en especial dedicació a la de la generació del 27.
Biografia
Comença en l'any 1968 els seus estudis universitaris de Filosofia i Lletres en la ciutat de Valéncia, i dos anys més tart es trasllada a l'Universitat de Salamanca, a on en 1973 es llicencia en Filologia Clàssica en Premi Extraordinari, doctorant-se en la mateixa universitat i especialitat en 1976, també en Premi Extraordinari. La seua tesis, "Lèxic de les inscripcions Ibèriques", es considera la primera consagrada íntegrament a una llengua prerromana, l'ibèric; publicada nou anys més tart, este treball ha segut el germen de numeroses investigacions sobre la llengua ibèrica.
Becat per la Fundació Juan March, amplià els seus estudis en l'Universitat de Tübingen baix la direcció d'Antonio Tovar (1974-1975). Posteriorment, de 1975 a 1976 treballà com a investigador contractat en el Departament de Llingüística de l'Universitat de Colónia, a on colaborà en Jürgen Untermann en la redacció de Monumenta Linguarum Hispanicarum.
(Secció per completar)