Empidonax difficilis
El mosquero del Pacífic[1] (Empidonax difficilis), també denominat mosquerito occidental, mosquero californià, mosquero occidental, mosqueta occidental o papamoscas groc del Pacífic,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae, pertanyent al numerós gènero Empidonax. És un au migratòria que crío en regions costeres de l'occident d'Amèrica del Nort i migra al llitoral del Pacífic de Mèxic en els hiverns boreales.
Distribució i hàbitat
L'àrea de nidificación d'esta espècie s'estén des de l'extrem sur d'Alaska, per la costa occidental de Canadà fins al sur de la Columbia Britànica i a l'est fins a l'extrem surest d'Alberta; en Estats Units també per una faixa costera des de Washington al sur fins al sur de Califòrnia, llevat en l'extrem noroest a on s'estén fins a l'extrem noroest de Montana. Existix una població disjunta en el nort de Baixa Califòrnia , en Mèxic. En els hiverns migra cap al sur a on passa la temporada no reproductiva en el llitoral occidental de Mèxic, des del sur de Baixa Califòrnia i suroest de Sonora, fins a Oaxaca.[3]
El hàbitat d'crío consistix de boscs humits de coníferes (principalment costers), boscs de pi-roure (Pinus-Quercus), i creiximents secundaris densos; associats en cursos d'aigua, quebrades, ombra i espai per a volar baix del dosel. Des del nivell de la mar fins als 1500 m d'altitut.[3]
En els hiverns migran per a ambients com a boscs montanos humits, boscs en galeria, boscs tropicals caducifolios i boscs humits tropicals de baixa altitut.[3]
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie I. difficilis va ser descrita per primera volta pel ornitólogo nortamericana Spencer Fullerton Baird en 1858 baix el mateix nom científic; el seu localitat tipo és: «costa oest d'Estats Units, Fort Steilacoom, Shoalwater Bay, Washington, Fort Tejon, Califòrnia; restringit posteriorment per a Fort Steilacoom, Washington».[2]
Etimologia
El nom genèric masculí «Empidonax» es compon de les paraules del grec «empis, empidos» que significa ‘mosquit’, ‘jején’, i «anax, anaktos» que significa ‘senyor’; i el nom de l'espècie «difficilis», en llatí significa ‘difícil’, ‘dificultoso’.[4]
Taxonomia
Les diferències morfològiques entre les subespecies són mínimes.[3]
Subespecies
Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[5] i Clements Checklist/eBird[6] es reconeixen tres subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Empidonax difficilis difficilis Baird, 1858 – surest d'Alaska al sur de Califòrnia (generalment a oest de la Serra Nevada) i extrem noroest de Mèxic (nort de Baixa Califòrnia); en els hiverns a l'oest de Mèxic (sur de Baixa Califòrnia, i des de Sinaloa fins a Oaxaca).
- Empidonax difficilis insulicola Oberholser, 1897 – illes del Canal llitoral sur de Califòrnia; es desconeix el lloc de invernada.
- Empidonax difficilis cineritius Brewster, 1888 – Serra de l'Estany, en el districte de Les Vetes (sur de Baixa Califòrnia).
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 15 de setembre de 2022. P. 495.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 1 de febrer de 2023.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Lowther, P.I., Pyle, P. & Patten, M.A.. Rodewald, P.G. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 1 de febrer de 2023.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Empidonax, p. 146; difficilis p. 135»
- ↑ IOC World Bird List: Tyrant Flycatchers
- ↑ Clements, J. F., et al. 2022. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2022.