Naja sputatrix
La cobra escupidora de Java (Naja sputatrix) és una espècie de serps de la família Elapidae,[1] altament venenosa i robusta, pròpia d'Indonèsia.
Etimologia
Naja sputatrix va ser descrita per primera volta pel zoólogo alemà Friedrich Boie en 1827. El nom del gènero «naja» és una latinización de la paraula sánscrita «naga», que significa «cobra»; el de l'espècie, «sputator», significa en llatí «escupidor».
Descripció
La cobra escupidora de Java té llargues costelles cervicals, capaces d'expandir-se per a formar una capucha quan es veuen amenaçades. El cos d'esta espècie està comprimit dorsoventralmente i subcilíndrico-posteriorment. Pot créixer fins a un màxim d'al voltant d'1.85 m. El cap és elíptic, una miqueta distinta del coll en un hocico curt i redonejat i les fosses nassals grans. Els seus ulls són de tamany moderat, en pupiles redones. Les escamas dorsals són planes i molt oblicuas. Existixen algunes diferències entre la coloració i el patró de les mostres de Java i les mostres de les atres illes en les que esta espècie es troba. Els adults de Java són per lo general groc uniforme, marró o de color negruzco, mentres que els jovenils tenen a sovint una ralla en la gola i taques laterals en la gola.
Distribució
Esta espècie de cobra és nativa de Java, les Illes de la Sonda Menors, Bali, Lombok, Sumbawa, Komodo, Lomblen i Alor. La verificació seguix sent necessària sobre si esta espècie també es troba en les illes de Timor-Leste i Célebes. Es pensa que l'única mostra de l'illa de Célebes pot tindre el seu orige en l'illa de Java, ya que no es distinguia de les mostres procedents d'allí.
Hàbitat
La cobra escupidora de Java es troba principalment en boscs tropicals, pero l'espècie s'adapta molt be a una gran varietat d'hàbitats en totes les illes, incloses les regions més àrides, boscs secs i cultivats. En l'illa de Komodo, s'ha observat en una varietat d'hàbitats, incloent el sec (sabana) i la selva baixa caducifolia. També s'ha informat d'eixemplars de l'illa de Komodo que són contraris a escopinyar, pero les observacions de camp sugerixen lo contrari. Esta espècie és assut fàcil del dragó de Komodo.
Comportament
La cobra escupidora de Java és molt defensiva, i ràpidament escopinya verí quan se sent amenaçada. És una serp terrestre que és nocturna en la naturalea. S'alimenta principalment de menuts mamífers, tals com a rates i rates, pero també s'alimenten de granotes, d'atres serps, i de fardachos. El herpetólogo Boeadi Shine, en un estudi publicat en 1998, va medir i va disseccionar 80 eixemplars d'esta espècie de Java i va trobar que la majoria dels assuts estava constituïda per mamífers.
Reproducció
El apareamiento es produïx durant l'estació seca (d'agost a octubre). Les femelles solen posar els seus ous al final de l'estació seca, en novembre, o en el començ de la temporada de pluges. La posada és de 13 i fins a 19 ous, i el promig és d'uns 16, si be les femelles de Java poden posar fins a 36, en un promig d'uns 25. El periodo d'incubació és d'aproximadament 88 dies, segons informa Kopstein. Com ocorre en els casos d'atres elápidos, les crío són totalment independents des del naiximent.
Estat de conservació
Esta espècie està classificada en el Apèndix II de la CITES, a on es consignen espècies que no estan amenaçades d'extinció pero que podrien aplegar a estar a menos que el comerç d'eixemplars estiga subjecte a una reglamentació estricta.
Verí
El verí és potent, pero és d'acció llenta. Els seus constituents més importants són proteïnes i enzimes d'alt pes molecular, enzimes fosfolipasa A2, cardiotoxinas polipeptídicas d'activitat citotóxica (60% del pes sec) i, com ocorre en totes les cobres, neurotoxinas postsinápticas (4,5%).
Referències
- ↑ Uetz, P. & Jirí Hošek (ed.): . Reptile Database. Reptarium. Consultat el 13 d'abril de 2016.
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Naja sputatrix.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Naja sputatrix.