Anar al contingut

Sardenya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sardenya

Sardigna, Sardinna
Sardegna
Sardenya

Regió autònoma d'Itàlia
Bandera de
Bandera
Escut de
Escut
 
Situació de
Situació de

Sardenya en Itàlia
Capital Cagliari
Entitat
 • País
Regió autònoma
Archiu:Flag of Itàlia.png
Població
 • Total
 • Densitat

1.671.001 habs. hab. (2008)
Gentilici Sart

Sardenya (Sardegna en italià, Sardigna o Sardinna en sart i Sardenya en alguerés) és una illa en el centre del Mar Mediterraneu occidental, situada entre Còrcega al nort, la península itàlica al est, Túnis al sur, i les Illes Balears al oest.

Història

En els sigles XII i XIII, Gènova, Chafa i els Estats Pontificis varen lluitar llarc temps per impondre el seu poder en les Jujadoríes. A finals del sigle XIII el papa Bonifacio VIII va establir que Cerdenya passara a la Corona d'Aragó, formalisant-se la cessió en l'any 1324, quan el llavors infant Alfonso, futur Alfonso IV, «el Benigne», presa Cerdenya durant els últims anys del regnat de Jaime II.[1]

Geografia física

Esta illa es troba en el centre del mar Mediterrànea occidental, entre Còrsega al nort de la que la separa el estret de Bonifaci, la península italiana a l'est, Tunis al sur, i les illes Balears a l'oest. Ocupa una superfície de 24 090 km².

L'illa té una geoformació antiga i, a diferència de Sicilia i l'Itàlia continental, no té risc sísmic. Les seues roques daten del Paleozoic (fins a 500 millons d'anys d'antiguetat). Les terres altes de l'illa estan formades de granit, esquist, basalt (cridats gerres o gollei) i calcàrea dolomítica (cridats tonneri), en una altitut mija entre 300 i 1000 metros.

L'illa és molt ventosa; el vent dominant és el mistral, que procedix del noroest a lo llarc de tot l'any, encara que sobretot bufa en l'hivern i la primavera. Normalment és sec i fresca, i a voltes alcança velocitats molt altes. També es troba en certa freqüència el xaloc. Estos vents han favorit l'implantació d'alguns parcs eòlics sobre les crestes d'alguns relleus i en algunes plantes industrials (Macchiareddu i Fiume Sant).

  1. Cfr. «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», en Ernest Belenguer, Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII), Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalidad Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3