Les bases ortografiques del 32 (o les de Castello) i les d'El Puig (o les de la R.A. de C.V.) comparades

Portada del llibre

Les bases ortografiques del 32 (o les de Castello) i les d'El Puig (o les de la R.A. de C.V.) comparades, és el títul d'un llibre de l'autor Josep Maria Guinot, filòlec castellonenc, editat en l'any 1997.

Ficha del llibre

Títul: Les bases ortografiques del 32 (o les de Castello) i les d'El Puig (o les de la R.A. de C.V.) comparades.

Autor: Josep Maria Guinot i Galan.

Cap de la Secció de Publicacions: Consuelo Rubio i Martínez

Assessorament tècnic i llingüistic: Mariví Ferrandis i Olmos i Juli Moreno i Moreno.

Lloc i any: Valéncia, 1997.

Editorial: Lo Rat Penat. Quaders de Divulgacio 9 (Punt d'encontre en la Cultura Valenciana).

Imprenta: Gráficas Ronda, S.L.

ISBN: 84-89069-32-8

Depòsit Llegal: V-4136-1997

Index

I. PRESENTACIO

II. LES NORMES DE CASTELLO

III. DOCUMENTACIO FORMAL DE L'ORTOGRAFIA VALENCIANA

IV. LES BASES DE CASTELLO I LES NORMES DE L'ACADEMIA CONTRASTADES

V. BREUS COMPARACIONS

Sinopsis

El present llibre, com el seu títul indica, és la comparació entre les Bases ortogràfiques del 32 o de Castelló, conegudes popularment com Normes de Castelló i l'Ortografia que figura en el Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana baix el títul de Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana.

Cites

Hi ha qui vocifera en defensa de les "Normes de Castello" i estem segurs de que no les coneixen. Uns atres si que les coneixen i diuen escriure seguint-les, pero no es veritat, perque si be les seguixen en tot lo que tenen de catalanes, no les guarden en lo poc que en elles se conté de concessio al valencià. Ademes la casi totalitat dels defensors de les Normes del 32 han adoptat la normativa catalana en gramatica i vocabulari, neguen l'existencia del valencià com a llengua i proclamen "l'unitat de la llengua", fent desapareixer el valencià, reemplaçat per la llengua catalana

En la presentació del llibre per Josep Maria Guinot

Base 13.

El so de palatal fricativa sorda (CH francesa) es representa sempre per X (Xàtiva, punxa, marxa, seixanta, ix). Devegades darrere de consonant com en esfinx, linx, etc. i sempre darrere de A, E, O, U, el signe X pren el so de CS (Alexandre, luxe). I a mes en casos com -fixe- i els derivats. Per a que prenga el de CH francesa s'interposa una T (empatxar, despatx). Excepció: devegades també darrere de la I (bolitx). El so de pre-palatal africada (CH castellana) es representa a començ de paraula per X (xic, xaruga, Xecoeslovàquia). Al mig de paraula per TJ davant de A, O, U (platja, desitjós); i per TG davant E, I, (metge). A la fi de paraula per G darrere les atres vocals (vaig, lleig, roig, puig).

---

Esta base descalifica les Normes de Castello, perque descobrixen la completa ignorancia dels autors en materia de fonetica valenciana. a) Les bases de Castello posen el mateix so a X en Xativa i seixanta (xixanta) que a punxa i marxa (puncha i marcha) sent que en unes el so palatal es africat i en atres fricatiu. b) Introduixen una T davant de X (TX) i darrere de I (bolitx), grup consonantic TX inadmissible (en el que la T no se pronuncia). c) Al principi de paraula per a la fricativa sorda en conte de CH posen la X, desterrant de l'ortografia la consonant CH, tan tradicional en l'ortografia valenciana. (En valencià deu dir-se: chic, no xic; charuga, no xaruga; Checoslovaquia, no Xecoeslovaquia). d) Al mig de paraula introduixen, viciosament, una T davant de G o J formant el grups TG i TJ dels quals la T no es deu pronunciar mai. (En valencià se dira plaja, no platja; desijos, no desitjos). L'ortografia de l'Academia referent a les consonants palatals figura immediatament davant d'esta base 13. Nomes falta lo referent a la CH que posem a continuacio. Us de la CH. 1. En so de /c/ (en signe damunt) (chic). 1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonant: chufa, Chirivella, clochina, archiu. 1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore anteriorment G, 3. i 2. 2. En so de /k/. (March).

2.1. En posicio final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradicio: Albuixech, Albiach.

Les bases ortografiques del 32 (o les de Castello) i les d'El Puig (o les de la R.A.C.V.) comparades (Lo Rat Penat, 1997), per En Josep Mª Guinot

Vore també

• Josep Maria Guinot