Halloween

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 12:20 1 nov 2025 per Xavier (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Halloween''' o '''Hallowe'en''' (menys coneguda com ''Allhalloween'', ''All Hallows' Eve'' o ''All Saints' Eve'') és una festa que se celebra el 31 d'octubr…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

Halloween o Hallowe'en (menys coneguda com Allhalloween, All Hallows' Eve o All Saints' Eve) és una festa que se celebra el 31 d'octubre, vespra de la commemoració cristiana occidental de Tots els Sants. Inicia la commemoració de Allhallowtide (temps de Tots els Sants), el periodo de l'any llitúrgic dedicat a recordar als morts, inclosos els sants, els màrtirs i tots els fidels difunts.

Una teoria sosté que moltes tradicions de Halloween es varen vore influïdes per les festes celtes de la collita, en particular la festa gaèlica de Samhain, que es creu que té raïls paganes. Algunes teories van més allà i sugerixen que Samhain podria haver segut cristianisat com a Dia de Tots els Sants, junt en la seua vespra. Atres acadèmics diuen que Halloween va començar de manera independent com una festivitat cristiana, sent la vigília del Dia de Tots els Sants. Celebrat en Irlanda i Escòcia durant sigles, els immigrants irlandesos i escocesos varen dur moltes costums de Halloween a Nortamèrica en el sigle XIX, i despuix, per influència nortamericana, Halloween es va estendre ad atres països a finals del sigle XX i principis del XXI.

Entre les activitats més populars de Halloween es troben el truc o tracte (o el guising i el souling relacionats), assistir a festes de disfrassos, tallar carabasses o naps en forma de Jack-o'-lantern (carabassa de Halloween), encendre fogueres, jugar a mossegar una poma, jocs d'endevinar, fer bromes, visitar atraccions encantades, contar històries de por i vore películes de terror o en temàtica de Halloween. Alguns cristians practiquen les observances de la Vespra de Tots els Sants, com assistir a servicis religiosos i encendre ciris en les tombes dels difunts, encara que per ad atres persones és una celebració secular. Històricament, alguns cristians s'abstenien de menjar carn en la Vespra de Tots els Sants, una tradició que es reflectix en el consum de certs aliments vegetarians en eixe dia de vigília, com pomes, panqueques de creïlla i pastiços d'ànima.

Vore també

Enllaços externs