Dia de Tots Sants
El Dia de Tots els Sants, Dia de Tots Sants o simplement Tots Sants, és una tradició catòlica instituïda en honor a tots els sants, coneguts i desconeguts del món modern. En el Regne de Valéncia i en molts atres llocs del món se celebra la tradició d'honrar i portar a la nostra memòria a les persones que han mort, portant flors a les seues tombes.
En molts països l'hivern està associat a l'estació més lúgubre i freda. La "mort" de la Naturalea (abans del sobre calfament del planeta), s'iniciava quaranta dies despuix de l'equinoci d'autumne o primavera d'hivern (22 de setembre), precisament en el Dia de Tots Sants, l'1 de novembre.
Es rendix cult als morts i en eixos dies (el dia 2 és el dia de les ànimes, dia dels morts) es vinculen en el regrés de les seues ànimes durant estos dies i a diverses manifestacions de la seua presència entre nosatres.
Orige[editar | editar còdic]
En diferents cultures a lo llarc del temps s'han anat generant creències entorn de la mort que han motivat tota una série de tradicions i ritos alusius.
La festivitat de Tots Sants actual sintetisa dos tradicions diferents, encara que relacionades.
L'iglésia primitiva començà a dedicar un dia especial a commemorar als màrtirs quan el seu número fon tan gran que no se podia assignar un dia a cada u. Fon el Papa Bonifaci IV qui institui, en l'any 609 o 610, la celebració en honor a Tots els Sants, coneguts i desconeguts, i fon Gregori III (731-741) qui fixà l’aniversari per al 1 de novembre.
El dia de Difunts o dia de les Ànimes, com a pràctica religiosa té l'orige en el sigle X -el 2 de novembre de 980 o en l’any 998, segons l’autor quan en el sur de França el monge benedictí Sant Odilo (el quint Abat de Cluny) instaurà l'oració “Commemoració dels Fidels Difunts” per a pregar per les ànimes dels fidels difunts en els monasteris de la seua congregació. Esta celebració fon adoptada per Roma en el sigle XIV, dedicant-la a recordar i honrar a tots els parents fallits.
Les dos s'han unit en l'imaginari colectiu conformant l'actual festivitat de Tots Sants.
La creència en la que se basa esta festivitat pot tindre un orige pagà i d’antiguetat immemorial (les tribus celtes i uns atres pobles de la Prehistòria ya compartien una celebració en característiques paregudes). Estes festes se celebraven en primavera d'hivern pel simbolisme que implica la “mort de la naturalea” que es produïx durant esta estació. La força d’esta tradició fon la que determinà que les festivitats cristianes acabaren traslladant-se a les dates actuals.
Diu la tradició cristiana que la nit anterior al dia de les Ànimes les ànimes del Purgatori tornaven a les cases que havien habitat, per al sendemà tornarse’n al Cel. En les nostres terres, en casa, de chicotets, les nostres yayes o mares, en Tots Sants, encenien les minetes, una per cada familiar perdut. Eren unes meches que suraven per damunt de l'oli posat en un got (part d'aigua i part d’oli) i que havien d’estar enceses dotze hores fins al migdia del 2 de novembre, quan les animetes arrepenedides pujaven de nou al Cel i s'havia d’allumenar el camí per a que no se pergueren. Ara, en els temps actuals, les minetes s'han canviat pels velons.
La festivitat de Tots Sants en terres valencianes[editar | editar còdic]
En el Regne de Valéncia el dia de Tots Sants era una jornada d'estar en casa vora la llar, despuix d'haver fet l'obligatòria visita als cementeris a posar flors a les tombes dels familiars, costums totes estes que, en diferents peculiaritats, se celebraven arreu del món cristià i que en algunes variacions se continuen realisant.
El Dia de Difunts era preceptiu escoltar una missa per a pregar per les ànimes, especialment per aquelles que estan en el Purgatori.
Fira de Tots Sants de Cocentaina[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Fira de Tots Sants de Cocentaina.
En Tots Sants, amaga el palmito i trau els guants resava una dita popular valenciana en la que se volia simbolisar el canvi d'estació, i per tant d'indumentària. Se trauen les peces d'abric pròpies de l'hivern i pels carrers se començava a escoltar la cançoneta “Castanyes calentetes i bones, moniato torrat” que anunciava l'aparició de les primeres castanyeres. Actualment l'orage de la primavera d'hivern en terres valencianes, en temperatures pràcticament d'estiu, no convida a complir en esta tradició.
És famosa la Fira de Tots Sants de Cocentaina, capital de la comarca d'El Comtat. Creada per privilegi real en l'any 1346, fon declarada Festa d'Interés Turístic Nacional en l'any 2012.
Tradició valenciana de "Les animetes"[editar | editar còdic]
Actualment, la festa forànea de Halloween ha monopolisat les celebracions de la vespra del dia de Tots Sants, pero en terres valencianes han hagut atres tradicions que a lo llarc del temps han recordat als difunts de la família durant eixos dies.
Segons una creènça popular que ya compartien celtes i atres pobles antics, el dia de Tots Sants a poqueta nit, les ànimes del Purgatori tornen, per un dia, a les cases que habitaven (això explica la por de caminar per sendes solitàries i topar-se en alguna aparició), tornant al sendemà al seu estat habitual. Si no s'encenen candeles o "palometes", les ànimes en pena es poden perdre en el seu camí cap al cel. No debades es pensava que pujaven al cel entre Tots Sants i el Dia de les Ànimes o Dia de Difunts. D'ací ve la tradició d'encendre candeles que suraven en oli, les "palometes" o minetes. Una per cada ànima d'un familiar perdut i que es mantenien des del dia de Tots Sants fins al migdia del Dia de les Ànimes, el dia 2 de novembre.
El dia de Tots Sants era, en terres valencianes, una jornada d'estar en casa, vora la llar. Hi ha multitut de rondalles que nos parlen de caçadors que no respecten la festa, se'n van a caçar i ya no tornen més; rondalles de peixcadors que no gosen eixir a peixcar, perque en Tots Sants només es peixquen desgràcies, etc...
La visita als cementeris i l'ofrena de flors a les tombes dels familiars es caracteristica de qualsevol dels dos dies i ha estat associada, durant molt de temps, a determinades formes de costumisme veïnal, com l'estrena de peces d'abric, l'aparició de castanyeres als carrers o la venda de dolços característics, com els panellets de mort o els ossets de sant.
Gastronomia[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Ossos de Tots Sants.
La gastronomia de Tots Sants, procedent d'antigues ofrenes, és rica i variada i es basa en productes de la temporada. Aixina, els menjars típics d'esta época porten bledes, remolacha, carabassa, etc... En les pasticeries, el massapà, la carabassa, el moniato, la castanya, són alguns dels ingredients dels dolços característics que s'elaboren per a l'ocasiò, i podem trobar-nos en els ossets de sant, frutetes com les de Sant Donís, coques cristines, rosquilles d'ou, llesques en ou, bunyols de vent, entre uns atres. En estos dies les pasticeries adornen artísticament els seus aparadors en estos dolços típics.
Halloween[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Halloween.
En l'actualitat és innegable la popularitat que té internacionalment la celebració de Halloween procedent dels Estats Units, es convertix en una festa lúdic-festiva en la que predominen els disfrassos per a fer por, aparicions de bruixots, carabasses buides en llums, etc..., costums foranees que se superponen, quan no substituïxen, a les tradicions d'estos dies. És de llamentar que des de les mateixes escoles s'anime a celebrar esta tradició anglosaxona en detriment de les costums pròpies.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dia de Tots Sants.- La tradició valenciana de les animetes - Horta informació
- Alternatives a Halloween - L'Observatori de la llengua valenciana