Anar al contingut

Leon Battista Alberti

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tomba de Leon Battista Alberti

Leon Battista Alberti (Gènova 18 de febrer 1404Roma 25 d'abril 1475) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del Quattrocento, una de les figures més importants del Renaiximent.

Formació

[editar | editar còdic]

Feu estudis humanístics i científics en Pàdua i Bolònia, i va investigar els monuments antics de Roma (1431). Estudià el tractat De architectura, l’obra clàssica de Vitruvi, per qui sentia profunt respecte i admiració. Va adquirir una sòlida formació renaixentista que li va permetre teorisar no soles sobre arquitectura, sino també sobre escultura i pintura. De fet, ha segut considerat un pensador de primer orde a lo llarc de l'història.

Aportacions teòriques

[editar | editar còdic]

Alberti s’inspirà en l’arquitectura clàssica romana i fon el primer en separar el proyecte de l’eixecució. Deixà escrites obres lliteràries i pedagògiques, a banda de tractats com De statua, i De pictura (1435), i sobretot el magnífic i monumental De re aedificatoria, obra de categoria, organisada en 10 volums i que conclogué en 1450.

Biografia i obres

[editar | editar còdic]

Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de Brunelleschi i de Donatello, i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent. En l'any 1447, quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del papa Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: El Temple malatestià, en Rímini, acabat en 1450; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de Florència, que acabà a mitan sigle XV, i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella (1456 - 1470) també en Florència; per últim, proyectà l’iglésia de Sant Andreu de Màntua, per encàrrec dels Gonzaga.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Arnold Hauser (1969) Historia social de la literatura y el arte, volum I, pàgines 345 - 452. Madrid: Ediciones Guadarrama. ISBN 84-250-0019-X.
  • Varis Autors ( 2006). Atlas ilustrado de joyas de la arquitectura, pàgines 198 i 199. Madrid: Susaeta ediciones.
  • Varis Autors (2011) [segon ed.]. Mil obras para descubrir el arte, pàgines 168 i 169. Larousse editorial, S.L. ISBN 978-34-8016-990-5.