Anar al contingut

Teorema de Pitàgores

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El teorema de Pitàgores establix que en tot triàngul rectàngul, el quadrat de la llongitut de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats de les respectives llongituts dels catets. És la proposició més coneguda, entre unes atres, de les que tenen nom propi de la matemàtica.[1]


En tot triàngul rectàngul el quadrat de la hipotenusa es igual a la suma dels quadrats dels catets.


Si un triàngul rectàngul té catets de llongituts <math> a \,</math> i <math> b \,</math>, i la mesura de la hipotenusa és <math> c \,</math>, es fòrmula que:

1

De la equació (1) es deduïxen fàcilment tres corolaris de verificació algebraica i aplicació pràctica:

Plantilla:Pitàgores (fòrmules pràctiques)

Història

[editar | editar còdic]

Respecte dels babilonis hi ha esta nota:

Des del punt de vista matemàtic, les novetats més importants que registren els texts babilònics es referixen a la solució algebraica d'equacions llineals i quadràtiques, i el coneiximent de la nomenada "teorema de Pitàgores" i de les seues conseqüències numèriques.

El teorema de Pitàgores té este nom perque la seua demostració, sobretot, és esforç de la mística escola pitagórica. Anteriorment, en Mesopotamia i el Antic Egipte es coneixien ternes de valors que es corresponien en els costats d'un triàngul rectàngul, i s'utilisaven per a resoldre problemes referents als citats triànguls, tal com s'indica en algunes tablilles i papirs. No obstant, no ha perdurat cap document que exponga teòricament la seua relació.[3]La piràmide de Kefrén, datada en el sigle XXVI a.C., va ser la primera gran piràmide que es va construir basant-se en el nomenat triàngul sagrat egipcíac, de proporcions 3-4-5.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


  1. Ribnikov. Història de la matemàtica. editorial Mir. Moscou.
  2. Julio Rey Pastor y José Babini. Historia de la matemática, pág. 22; ISBN 84-7432-807-1
  3. Marc-Alain Ouaknin. El misterio de las cifras, pp 221-224. ISBN 9788496222465