María Zambrano
Revisió de 19:39 25 nov 2022 per Xavier (Discussió | contribucions)
María Zambrano Alarcón | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Escritora i filòsofa. | ||
Naiximent: | 22 d'abril de 1904 | ||
Lloc de naiximent: | Vélez-Màlaga, Màlaga, Andalusia, Espanya | ||
Defunció: | 6 de febrer de 1991 | ||
Lloc de defunció: | Madrit, Espanya |
María Zambrano Alarcón (Vélez-Màlaga, Màlaga, 22 d'abril de 1904 - † Madrit, 6 de febrer de 1991) fon una escritora, intelectual, filòsofa i ensagista espanyola. La seua extensa obra, entre el compromís cívic i el pensament poètic, no fon reconeguda en Espanya fins a l'últim quart del sigle XX, despuix d'un llarc exili. Ya vella, va rebre els dos màxims guardons lliteraris concedits en Espanya: el Premi Príncip d'Astúries en l'any 1981 i el Premi Cervantes en 1988.
Obra
- Horizonte del liberalismo (1930, Ediciones Morata, reeditat en 1996 per la mateixa editorial en un estudi introductori de Jesús Moreno Sanz)
- Hacia un saber del alma (1934)
- Filosofía y poesía (1939)
- El pensamiento vivo de Séneca (1941)
- Hacia un saber sobre el alma (1950)
- Delirio y destino (escrit en 1953 i publicat en 1989)
- El hombre y lo divino (1.ª edición: 1955. 2.ª, aumentada: 1973)
- Persona y Democracia: Una historia sacrificial (1958, reeditat en 1988)
- España, sueño y verdad (1965)
- Los sueños y el tiempo (reeditat en 1998)
- El sueño creador (1965)
- Claros del bosque (1977)
- La tumba de Antígona, (1967) (Mondadori España, 1989)
- De la aurora (1986)
- El reposo de la luz (1986)
- Los bienaventurados (1979)
- Para una historia de la piedad (1989)
- Unamuno (escrito en 1940 y publicado en el 2003)
- Cartas de la Pièce. Correspondencia con Agustín Andreu (escrit en els anys 70 i publicat en 2002)
- La confesión, género literario y método (Luminar: Mèxic, 1943; Mondadori: Madrit 1988 i Siruela: Madrit, 1995).