Movimiento Nacional

El Movimiento Nacional, també conegut simplement com a Movimiento, és el nom que va rebre durant el franquisme el mecanisme polític que pretenia ser l'únic caixer de participació en la vida política espanyola.

Responia a un concepte de societat corporativa en la que únicament devien expressar-se les anomenades entitats naturals: família, municipi i sindicat.

El Moviment Nacional és la comunió dels espanyols en els ideals que varen donar vida a la Creuada i constituïxen el Moviment social i polític d'eixa integració.
Torcuato Fernández-Miranda.

L'orige del terme se situa en els primers anys del règim franquiste. En el canvi de rumbo de la Segona Guerra Mundial, Franco es va escomençar a distanciar de les potències fascistes. En setembre de 1943, va donar órdens per a que, en avant, des dels mijos oficials es referiren a la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET i de les JONS) com un «moviment» i no com un partit. Aixina que, en avant es va denominar de forma genèrica «Movimiento NAcional» al conjunt d'organismes i mecanismes que componien el règim franquiste.

Composició

El Moviment Nacional es componia essencialment de:

• El partit únic, el nom complet del qual era Falange Espanyola Tradicionalista i de les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicaliste (FET i de les JONS), creat des del començ de la guerra civil espanyola per agregació dels que formaven el cridat bando nacional i recolzaven la sublevació militar (a la que denominen Alçament Nacional). Al mateix temps es va produir la dissolució de tots els demés partits polítics, que varen passar a estar prohibits (el mateix nom de partit no podia amprar-se per a designar a l'organisació).
• L'organisació sindical o Sindicat Vertical, conjunt també únic d'organisacions corporativistes que agrupaven tant a empresaris com a treballadors, l'existència dels interessos particulars de la qual pretenia negar.
• Tots els càrrecs públics de l'Estat, les diputacions provincials o els municipis, anaren funcionaris de carrera o càrrecs de lliure designació, inclosos els professors universitaris o els membres de les Reals Acadèmies. Tots tenien que jurar fidelitat als Principis arreplegats en la Llei de Principis del Moviment Nacional, en teoria immutables.
• Múltiples organismes de enquadrament social, que pretenien fer-se omnipresents en la vida pública i privada: el Front de Joventuts (que enquadrava als Flechas y Pelayos: chiquets i adolescents), la Secció Femenina (en una celebrada secció de Cors i Danses per a rescatar el folclore i amenisar les «demostracions sindicals», i un programa de Servici Social requisit obligatori per a les dònes que volgueren fer una carrera universitària), l'Auxili Social (que organisava el repartiment d'aliments, l'assistència a òrfens...), Educació i Descans, etc.