Odocoileus hemionus
El venado mul o cérvol mul (Odocoileus hemionus) és una espècie de mamífer artiodàctil de la família Cervidae.[1] És propi d'Amèrica del Nort, trobant-se en Canadà, Estats Units i Mèxic, aixina com en Argentina, a on ha segut introduït. Deu el seu nom a les seues llargues orelles, semblades a les d'una mula. El seu parent més pròxim és el cérvol de coa blanca (Odocoileus virginianus). Les dos espècies compartixen a sovint hàbitats naturals, i es poden confondre un en l'atre. Les diferències més específiques entre els dos són el color de les seues coes, i les seues cornamentas. La coa del cérvol mul és negra inclinada. Les cornamentas dels cérvols mul es bifurcan mentres que creixen ampliant-se més be cap a avant. Cada any les cornamentas del cérvol mul comencen a créixer partir de mitan de giner fins a mediats d'abril. Les cornamentas del venado mul també tendixen a créixer alguna cosa més grans que les del venado de coa blanca, particularment en climes frets, i tenen orelles alguna cosa més prominents.
Subespecies
editarEs reconeixen les següents subespecies:[1]
- Odocoileus hemionus hemionus
- Odocoileus hemionus californicus
- Odocoileus hemionus cerrosensis
- Odocoileus hemionus columbianus
- Odocoileus hemionus eremicus
- Odocoileus hemionus fuliginatus
- Odocoileus hemionus inyoensis
- Odocoileus hemionus peninsulae
- Odocoileus hemionus sheldoni
- Odocoileus hemionus sitkensis
Descripció
editarÉs de major tamany i més robust que el venado coa blanca. Les astes es ramifican en forma dicotòmica, en contrast en el venado coa blanca en el sò digitiformes. La coa és poc poblada en pèl, d'un color homogéneu groguenc en la punta arrematada en pèls negres. Les orelles són molt grans. Els machos adults presenten una coloració rojosa obscura o casi negra del testuz. Tenen un tamany similar al venado de coa blanca i un llarc de cos similar.[2]
Historial natural i ecologia
editarÉs un venado ramoneador i pastador, i la seua dieta varia espacial i temporalment estant constituïda per fulls tendres, ulls i fruts d'arbres i arbustos, aixina com de diverses herbes i pastura verda. Encara que és una espècie adaptada a ambients xéricos, requerix d'aigua la major part de l'any i les poblacions estan influenciades per este factor.[3] Les époques de apareamiento i reproducció varien una miqueta depenent la latitut, pero en general el apareamiento succeïx entre decembre i febrer; mentres que els #naiximent succeïxen entre agost i setembre despuix de 208 dies de gestació en promig. Depenent la calitat de l'hàbitat i possiblement de l'edat de la femella, poden nàixer fins a dos crío. És una espècie relativament gregaria en comparació al venado coa blanca. Les femelles en crío en desenroll i les de l'any anterior formen unitats socials de dos a huit individus. Els machos jovenils s'associen en grups de quatre a dèu individus.[4] Els machos són solitaris. El seu sistema de apareamiento és la poligàmia. Les àrees d'activitat varien entre 14 i 45 km² per als machos, i de 2 a 18 km² per a les femelles.
Estat de conservació
editarNo és una espècie en perill pero a nivell subespecífico es considera que O. h. cerrocensis, O. h. fulginatus, O. h. penninsulae i O. h. sheldoni es troben en les llistes d'espècies en perill d'extinció.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ 1,0 1,1 Plantilla:MSW3
- ↑ Weber, M. i C. Galindo-Leal. Venado Bura (Odocoileus hemionus). 2005. Pp. 515-517, in: G. Ceballos i G. Oliva (eds.), Els Mamífers Selvats de Mèxic. CONABIO i Fondo de Cultura Econòmica, Mèxic, D. F.
- ↑ Sánchez-Rojas, G. i S. Gallina. 2000. Mule deer (Odocoileus hemionus) density in a landscape of the Chihuahuan Desert, Mexico. Journal of Arid Environments 44:357-368
- ↑ Gallina, S., P. Galina-Tessaro i S. Álvarez-Cárdenas. 1991. Mule deer density and pattern distribution in the pine-oak forest at the Serra de l'Estany in Baixa Califòrnia Sur, Mexico. Ethology Ecology & Evolution 3: 27-33
- Odocoileus hemionus en l'ITIS.