Arthur Schopenhauer
Arthur Schopenhauer (Danzig, 22 de febrer de 1788—Frankfurt, Regne de Prússia, 21 de septembre de 1860) fon un filòsof alemà.
La seua filosofia, concebuda essencialment com un «pensar fins el final» la filosofia de Kant, és deutora de Plató i Spinoza, servint ademés com pont en la filosofia oriental, en especial en el budisme, el taoisme i el vedanta.[1] En la seua obra tardana, a partir de 1836, presenta la seua filosofia en oberta polémica contra els desenrolls metafísics postkantians dels seus contemporàneus, i especialment contra Hegel, lo que contribuí en no escassa mida a la consideració del seu pensament com una filosofia «antihegeliana».
El seu treball més famós, Die Welt als Wille und Vorstellung (El món com voluntat i representació), constituix des de el punt de vista lliterari una obra mestra de la llengua alemana de totes les époques.[2] Supon ademés una de les cimes del idealisme occidental, i el pessimisme profunt (que no profunt pessimisme), que perdura en l'obra d'escritors i pensadors dels sigles XIX i XX, de la talla de Richard Wagner, Lev Tolstói, Friedrich Nietzsche, Sigmund Freud, Thomas Mann, Carl Gustav Jung, Albert Einstein, Otto Weininger, Otto Rank, Erwin Schrödinger, Ludwig Wittgenstein, Jorge Luis Borges, Pío Baroja o Émile Cioran, entre atres.
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Arthur Schopenhauer.