La clavellinera, paraula derivada de clavell, és una planta herbàcea perenne de diferents espècies del gènero Dianthus, de la família de les cariofilàcees, en talls prims que tenen nucs, que poden aplegar a tindre fins a 80-90 cm. d'alçada en fulles llargues i estretes, de disposició oposta i simples, que produïx les flors conegudes com a clavells de diversos colors i són molt vistoses.

Clavellinera
Clavel

La clavellinera és molt difosa en les regions mediterrànees.​ És espontànea en la flora de la península ibèrica. En la seua forma típica és una planta cespitosa,​ en numerosos refillols de fins a 1 m. d'altura. Els seus fulls són llineals, angostes, opostes i envainadores, més amples les basals que les caulinars. Cada tall forma una flor terminal.​ Les seues flors són vistoses, pedunculades en panícula o cim laxa, a voltes solitàries, de vores més o menys dentades. Les flors tenen cinc pétals i poden ser de diferents colors i tenen una fragància molt olorosa. El frut és una càpsula.

La majoria de les flors de les espècies de clavellineres es coneixen en els noms comuns de clavell, clavellina o clavellet. Són originaries principalment d'Euràsia i tota la conca del Mediterràneu. També hi ha algunes espècies africanes i una espècies (Dianthus repens) en l'Amèrica subàrtica.

En principi, el clavell silvestre florix en la primavera i l'estiu. Pero el clavell cultivat, se pot fer florir de manera artificial inclús en l'hivern. L'únic que requerix pel seu creiximent és una bona terra i molta aigua i sol.


Vore també

editar

Referències

editar

Bibliografia

editar
  • Conabio. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, México City.
  • Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  • Flora of China Editorial Committee. 2001. Flora of China (Caryophyllaceae through Lardizabalaceae). 6: 1–512. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  • Forzza, R. C. 2010. Lista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Río de Janeiro.
  • Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.
  • Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
  • Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistán Univ. of Karachi, Karachi.
  • Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Honduras 1–1576.
  • Penas A. et alii. (1991): Flores Silvestres de Castilla y León, Valladolid, Ámbito, ISBN 84-86770-40-8

Enllaços externs

editar

Commons